Ahir vaig ser a la inauguració,  a _RTS S_NT_ MÒNIC_ a BCN de l’exposició ” Un segle de circ”, dedicat a Paulina Andreu Rivel Schumann. Filla de Josep Andreu, ” Charlie Rivel”. Aneu-hi. Si, aneu-hi i descobrireu un tros de la història del circ i dins de la troballa, segur, us quedareu enlluernats per aquesta artista, que fou gran acròbata, equilibrista, ballarina, cantant, intèrpret musical i que dins el  prestigiós circ Schumann s’inicià en l’art eqüestre fins a esdevenir la indiscutible número u de les amazones europees. Escric aquest post poques hores després d’haver-me quedat bocabadat per unes imatges dels anys 50 i 60 – presentades dins d’un exquisid racó en forma de pista màgica de circ -on Paulina Andreu Schumann llueix destressa, encant, estil i totes les virtuds que li pogueu demanar a un artista des de tots els punts de vista.  I dimarts,  mentre jo  em mirava el glamorós passat a través de les projeccions encertadament  escollides pels comissaris de l’exposició – Jordi Jané i Raffaele De Ritis – asseguda al meu costat, Paulina Andreu Schumann – als seus 90 anys – compartia vetllada amb nosaltres, amb tothom i mantenia aquella presència que només es té quan es té. I aquest és el cas. Un tros viu  de la història del nostre circ. Un llegat que aquesta exposició posa de manifest i en agradable evidència i que, ara que el circ a Catalunya està en plena fase d’efervescència – també institucional –  recuperació, formació, creació i en ple moviment per tots quatre cantons, ens ajuda a tenir present que tenim passat. Escapeu-vos i deixeu-vos caure sense xarxa i sense por,  sense recança, sols o amb familia. Hi podeu anar fins el 8 de maig.  L’espectacle, en aquest cas l’exposició… sempre és a punt de començar.