liEscric amb dos titellaires a la presó. I com que fer-ho costa, miro de posar el focus allà on també calgui llum. Llegeixo el que ha passat a Madrid. Com que no els conec els artistes entro al web de la cia “ Titeres desde abajo” i s’enten tot. Ells no amaguen res.  Jo, com a programador, mirant-me la proposta no sé si els contractaria. I si ho fes, aniria amb molt de cura d’on els faria actuar. Si jugues amb foc, et pots cremar. Anem doncs al programador, director artístic de la programació. Diuen que contractava a partir de les sinopsis rebudes. M’aturo. Sinopsis?  Donar-ho per bo ratlla l’insult del munt de programadors professionals que conec  i que, com jo, per fer la nostra feina, triar i programar, ens mirem un munt d’obres en directe. Com s’ha de fer, en festivals, fires i mostres. El calendari és ple d’ocasions per poder veure les arts escèniques de l’única manera que s’han de veure: En directe. Si, les sinopsis i els catàlegs i els videos – oh! Els videos! –  també ajuden però, trobo de molt baix nivell professional dir que el “ sistema habitual” és programar a partir de les sinopsis. El que llegeixo després sobre les possibles remuneracions d’aquests programadors de sinopsis no em tranquilitza més, al contrari, però no és l’objectiu d’aquest post.  I torno al principi, doncs en aquest cas la sinopsi no se l’han mirat bé. I això ens fa mal. Als programadors, a les institucions i també als artistes. També fa mal a la llibertat d’expressió que, sense ser il.limitada, infinita, està clar que ha de gaudir d’un marc ampli que no pas aquest en el que dos titellaires van a presó. Ho trobo massa bèstia per acceptar-ho sense més. I als dos  titellaires dir-los, quan surtin – desitjant de veres que surtin ben aviat i que això seu no es compliqui amb aplicacions antiterroristes –  que ells també fan mal, a la resta d’artistes. I al públic, és clar.  Amb la seva aposta artistica-activista potser s’han deixat endur per l’afany de lluita i han abandonat el fil creador.  Amb una bona proposta creativa no caldria fer escenes barroeres per criticar realitats qüestionables. Aposto per la critica feta des del bon saber. L’art incòmode, però art.  L’artista-activista a partir de l’art. I no a l’inversa. Potser són bons activistes però potser no són bons artistes. Ep, no els conec, ho dic pel que he vist a la sinopsi.