En un país acostumat i esforçat en maltractar i menystenir els pallassos, i en el millor dels casos relegar-los a la categoria de producte per a  “consum familiar”, trobar-te amb “Rhum” és ensopegar amb la rosa del desert i pensar, per un moment, que el desert és menys àrid, menys eixut, menys esquerp. Rhum és un gran espectacle teatral, de pallassos. Ben trabat, ben lligat, ben interpretat – si és que d’això que fan els pallassos convenim a dir-ne interpretació – i molt ben dirigit. Un espectacle de pures emocions. Absurdes i concretes. Imaginades i reals. “Rhum” és un seriós divertimento que ens retroba amb allò essencial que només l’humor, i més encara l’humor en viu d’un bon pallasso – i aquí n’hi ha cinc! estan tots fantàstics!  – ens pot regalar per fer-nos millors.  El riure, la ironia, la befa, l’estracanada hilarant, la tendresa, l’emoció en el que, també, acaba essent un homenatge brutal al pallasso “Monti”, el pallasso que ja no vindrà. Però que hi és. Perquè si ens emocionem rient som millors. M’enfado amb un país que no porta incorporat de sèrie aquest respecte i aquesta atenció pels ( bons) pallassos, Per això quan apareix una ocasió com “Rhum”, encara que en Rhum finalment no vingui, hem d’aprofitar l’ocasió per no perdre’ns-ho. Aquests dies acaben al Teatre Lliure, després d’haver prorrogat i amb les entrades quasi exhaurides per a tots els dies. No busquin excuses, busquin “Rhum” a les cartelleres del seu país i demanin al seu programador habitual que no el deixi passar. No deixin passar l’humor imprescindible dels pallassos per viure millor.

De veritat s’ho volen perdre?

RHUM

De Joan Montanyès “Monti”, Marti Torras Mayneris i Jordi Martinez.

Direcció:

Marti Torras Mayneris

Amb:

Guillem Albà, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martinez i Pep Pasqual

Vist al Teatre Lliure el vespre del 7 de gener de 2015