Dissabte vaig escoltar, al Teatre Kursaal de Manresa el concert de Carles Cases Ensemble. Un concert on el compositor i músic Carles Cases repassa, amb un ensemble de ( 15) músics de luxe, una part de la seva producció musical per a cinema. Més de 70 pel.lícules porten el seu segell sonor. Un goig. Un plaer absolut produit des del rigor, des de la qualitat i des d’una habilitat especial del compositor de saber transmetre, amb naturalitat, altes dosis d’art en estat sonor.No és habitual. Carles Cases no és habitual. De formació clàssica i carrera en evolució i re-creació  constant cap a la contemporaneitat, passant per tota mena d’estils, Carles Cases no és habitual. I veure’l tocar el piano és un gust. Veure’l dirigir l’Ensemble de músics – que gaudeixen amb ell –  i amb qui comparteix absoluta comunicació és un autèntic plaer pels sentits. I veure’l a escena, buscant l’ombra escènica més que no pas el focus lluent al damunt és, simptomàtic d’un missatge personal i intransferible de qui no vol no ser el que no és. I Cases és Cases. I  Cases no és habitual, però si que ho és – massa sovint de vegades – que artistes amb formació, amb absolut i irrenunciable rigor  i unes dosis de talent altíssim desbordant per centímetre quadrat de pell, com Carles Cases, no acabin de passar la frontera del reconeixement i, perquè no dir-ho de l’èxit. Però no vull parlar de Carles Cases perquè  a ell no li agrada, gens, que parlin d’ell. A ell li agrada que, qui vulgui, l’escolti i es deixi endur pel mar de bellíssims i rigorosos matisos de la seva música que és el seu discurs. Dissabte va ser a Manresa i el proper dia 27 de maig serà a l‘Auditori de BCN. Una nova oportunitat per veure i sobretot escoltar aquesta Carles Cases Ensemble, un repàs de luxe d’una part de l’extensa creació musical de Carles Cases per al cinema. Ho recomano. I tant!.

A la foto el cartell de Carles Cases Ensemble i si el busqueu trobareu Carles Cases al facebook.