Consultor Artístic – Gestor cultural www.lageneralsl.com
Entrades etiquetades amb teatre familiar
Notes, breus, de la Mostra d’Igualada 2012
7 mai
El que té anar tard a escriure sobre algun esdeveniment recent és que, si bades, mentre t’ho penses et canvien algun responsable politic. A mi, amb la Mostra d’Igualada, m’ha passat. Ho explico al final d’aquest telegrama sobre la Mostra 2012 d’Igualada.
La Llotja. Si és una fira – i la Mostra és una fira – la LLotja professional és important. A Igualada enguany la Llotja ha aparescut centralment ubicada. Això és bo per al ” bussines”. De totes formes continuo pensant que el format d’estands – tradicionals de fires de mostres – no acaba essent el que una Mostra d’arts escèniques necessita. Convido a la reflexió i a la re-invenció. El primer que tingui una bona idea no cal que aixequi el dit. Que s’hi posi directament. Un art tan viu com l’escènic, quan el presentes dins stands…. jo diria que perd. Una altra LLotja – no només a Igualada – és possible. Ep, ho penso jo. ( només?)
Debats. A la Mostra d’Igualada hi ha hagut debats. Taules. Sessions de formació. De tot el ventall de possibilitats em quedo sempre a mig aire en els debats. Sovint van ben encaminats però sovint acaba essent una jam-session de pre-intencions. Sabem els problemes però no acabem de saber les solucions. O no sabem com posar-nos-hi. O ens fa por posar-nos-hi i dir les coses pel seu nom. De vegades em sento cansat de seguir, només, plantejant els problemes. Una mica més de valentia, una mica més de concreció i una mica més de punteria per encarrilar les demandes. o no?
Arts escèniques versus què? Els dos darrers anys ha planat per damunt la Mostra d’Igualada el fantasma d’una nova orientació global del certamen que, abanderada per una presència eminent dels sectors editorial i multimèdia, convertis la Mostra d’arts escèniques en una mera comparsa de tot plegat. Bé, aqui és on arribo tard al comentari, ja que l’esmentada nova orientació duia el segell i l’empremta personal de qui fins fa pocs dies era responsable de l’ICEC ( l’ens del qual depèn la Mostra). I jo em pregunto, ara que Fèlix Riera és DIrector de Catalunya Ràdio i ja no és al capdavant de l’ICEC, caldrà seguir tement per unes orientacions des de l’ICEC que facin tremolar, cada any, un certamen arrelat i amb sentit? Vaig ser en una taula rodona presidida per Fèlix Riera i vaig tenir la percepció que el sr Riera tenia realment poca idea de la realitat d’aquest sector, de la seva complexitat i de la seva riquesa. I el qui vingui – escric sense saber qui serà – coneixerà el sector? Com és que, sovint, aterrent en politica persones – sens dubte capaces – però sens dubte també poc coneixedores de les diferents realitats dels respectius sectors on han aterrat?
A la foto, PostalExpress, de Pere Hosta, a amb una sencill però eficaç proposta de carrer que vaig veure, amb gust pels carrers d’Igualada els dies de La Mostra.
A propòsit de serveis artístics 2.0
22 feb
Aquest serà un post curt. Ho sé. La meva condició temporal de ” malalt en sabatilles d’estar per casa” m’imposa no fer excesos. També em recomana no deprimir-me veient-les passar durant tres setmanes des de casa. Tres setmanes? Sembla una eternitat!. No és veritat. El cert és que auto-aplicant-me una barreja de resignació i emprenedoria he decidit acoplar-me, a les sabatilles d’estar per casa, un 2.0. I navegar milles. I és que, a veure si en temps del 2.0 no pot acabar essent una benedicció del cel haver-te d’estar unes setmanes a casa? Doncs això, que aqui estic, aïllat, si, però tranquil – també – esmerant-me en fer i posar a punt totes aquelles coses del 2.0 que el dia a dia atrafegadissim no et deixa. No ens deixa. El perfil digital, les xarxes, les webs actualitzades, el blog al dia, els links, els portals. el SEO,els mails… Hi ha un munt de coses a fer quan sembla que no tens res a fer. I penso en tants i tants perfils digitals d’artistes que s’han de posar al dia i reivindico – ara m’estic vénent – la meva disposició professional a prestar aquest servei. No només ara que no puc sortir, sinó després. Sobretot després. Perquè realment és un dels serveis que els “operadors- facilitadors” artistics com jo podem fer per als artistes. Vetllar pel seu 2.0. Res, que ja he avisat que el post seria curt perquè un, en sabatilles, no dóna per gaire més. És mentida. Dóna per molt més. Que és el que estic fent. Ho veuen? Clar que també hi ha les coses que et perds. Aquest any no podré anar a FETEN una de les grans fires europees de teatre familiar que aquesta setmana es fa a Gijón i no sé si estaré en condicions per anar d’aqui a 15 dies al SIMBA, a Madrid, una gran trobada de professionals dell sector on hi fan un parell de seminaris que trobo interessants i, per descomptat, uns quants dies sense veure espectacles en directe. I parlant d’espectacles, que no se’m passi que només aquesta menció que faré ara ja justifica un post: Felicitats, moltes i extravagants a la cia de clowns/ comediants ” Los Excénticos” per aquest Premi Nacional de Cultura en l’àmbit de Circ que els acaben de concedir, en concret pel seu espectacle ” Rococó Bananas”. Són, és veritat, uns artistes especials. Amb una tendresa i una capacitat – excèntrica – d’humor que val la pena. Recordo perfectament com – de qualitat – i quant – de quantitat – vaig riure veient actuar aquest trio de clowns que no es rendeixen i que ténen quelcom que els fa autèntics. Molt autèntics. Felicitats.
I jo, mentre em duri la pneumònia real, seguiré aquests dies navegant per l’inesgotable món virtual del 2.0. Hores d’ara ja dec fer, fins i tot, una mica d’enveja. Oi?
La Foto és, és clar, de Los Excéntricos.
M’agrada & No m’agrada
28 des
M’agrada que es programi per Nadal. No m’agrada que es programi qualsevol cosa. M’agrada que es pensin parcs de Nadal. No m’agrada que es facin parcs de Nadal sense pensar. M’agrada que hi hagi espectacles als parcs de Nadal. No m’agrada que, als parcs de Nadal, els espectacles siguin un farciment del guirigall i no hi hagi forma de gaudir-los. M’agraden els esponsors. No m’agrada quan els sponsors s’ho mengen tot. M’agrada el seny. No m’agrada el tot s’hi val i amb els nens no es juga. M’agrada, és clar, que per Nadal i festes s’instal.lin circs. No m’agraden tots els circs. No només consulteu sinó que, si pot ser , trieu i trieu bé. M’agrada l’home dels nassos. No m’agrada que l’home dels nassos estigui mig oblidat. M’agraden els tallers creatius. No m’agraden els tallers de… qualsevol cosa. M’agraden els inflables. No m’agrada quan només hi ha… inflables. M’agrada el tió i el caga tió. No m’agraden tota aquest exèrcit de pares nadals escanyolits amb què el comerç ens espera pels carrers. M’agraden els pastorets, però m’agradarien més si no fossin tan llargs. Per Nadal m’agrada anar a un bon teatre en familia a veure un bon espectacle, mireu les cartelleres i trieu bé. No m’agrada que la gent no sàpiga ni que va a veure. Ni per Nadal no tot és bo, encara que ho sembli. M’agrada diferenciar l’oci de la cultura. No m’agrada que de vegades no es vegi la diferència. M’agraden les Nadales. Però no m’agraden tot el dia. Ni tota la nit. M’agrada el Nadal però si s’hi programen coses boniques i es programen bé, encara m’agrada més.
EL dibuix és de Toni Ortiz, fet en directe a la gala ” una nit per recordar” de Santasusana Assegurances al Teatre Kursaal de Manresa el dia 23 de desembre de 2010.
