Amb les convocatòries de subvencions donades a conèixer, tant des del Departament de Cultura de la Generalitat com des de l’INAEM del govern d’España s’obre el termini per demanar-les. En temps de crisi, quina cosa tan exòtica que resulta poder demanar diners a l’administració. És clar que és un concepte, aquest de les subvencions, que ha entrat en una fase progresiva de canvi i transformació. I en part està bé que així sigui. Tradicionalment ha estat el sector cultural i artístic el qui rebia diners públics cosa que, en ser de domini públic, no ha estat mai ben vista per tothom. Semblava que només els artistes rebien subvencions per fer les “seves” coses.  I a canvi de res. Resulta que no. Ara sabem que quasi tots els sectors de la indústria tenen unes linies o altres d’ajut. Algunes són estructurals i d’altres de concretes. Algunes ténen raó de ser i d’altres… no tant. O no … gens. Darrera de les justificacions de les subencions sempre hi ha l’argument del suport a un sector, a una indústria. I és aquí on surt la nova reflexió:  Tota la cultura és indústria? Un creador ha de ser indústria per poder ser rendible? Ha de ser rendible? Què vol dir ser rendible? Tots els sectors, tots, tenen valor afegit, això està clar.  La diferència és que en el camp de  l’art i la cultura, el valor afegit no és tan un valor, diguem-ne, afegit, sinó intrínsec. I com a tal se l’ha de valorar. I mesurar-ne el retorn. Que el concepte indústria no pesi més, ni massa, per davant i per damunt del concepte i el format del creador. Que ha de rendir, si. Però que no s’apliqui a la “indústria cultural” els mateixos paràmetres medidors que s’apliquen a d’altres sectors industrials. De vegades la paraula indústria cultural m’agrada. De vegades no. Ara, amb el nou govern, s’ha canviat la paraula “indústria” per “ empresa”, ICEC El nom no fa ni canvia la cosa. Animo els creadors a apofitar bé la convocatoria de subvencions. I animo les institucions a fer una bona mesura i valoració de les peticions. Una cosa sempre dificil i que ara, amb una recentment oberta “ finestreta única”, diuen,  que anirà més. I serà més clar. I més ràpid. I més barat. Caldrà veure-ho.

Des de la meva vessant de gestor-consultor cultural i artístic  i amb els PLANS DE SERVEI que  hem obert a La General em poso a disposició dels artistes i els creadors –  siguin indústria o empresa – per ajudar-los a pensar, complimentar i formalitzar bé aquest procés, perquè sigui això, un bon procés, i no només un tràmit.

A la foto, una màquina – descatalogada – per demanar subvencions. Quantes subvencions no s’havien demanat amb aquesta màquina d’escriure…?  Les coses han canviat.