Pastanagues. El teatre de Bescanó ha posat dues coses de moda. Les pastangues i la protesta. Vendre pastanagues en comptes d’entrades ( que es donen de regal) per entrar al teatre i esquivar l’atzagaiada dels 13 punts de sutura de l’IVA és una bona idea. És una bona protesta. Com que les pastanagues són de comerç de proximitat, local.  el cercle és tanca. De petit em deien que les pastanagues anaven bé per a la vista, no sé si encara és veritat tot i que sé que  faran falta moltes pastanagues per millorar la vista d’uns governants que, culturalment parlant, afinen poc. Això de les pastanagues, que naturalment té les pots menjar després de la funció, és també una protesta. Una protesta puntual. està clar. Perquè si els de Bescanó, o d’on sigui, segueixen venent pastanagues al web o a la taquilla, deseguida tindran al damunt, no en tinc cap dubte, els del ministeri de sanitat o agricultura per assegurar que les mans que trafiquen amb pastanagues amb entrades de regal tenen el corresponent carnet de manipulador d’aliments. S’han de fer números. Potser surt més a compte obrir una fruiteria davant del teatre amb tots els permisos i tots els ets i uts i vendre pastanagues – i tota mena de productes de la terra – amb entrades de regal que no pas aguantar la sangonera impositiva.  Es pot viure en la protesta perpètua per esquivar el que és immoral? No ho descarto. Els qui ens desgovernen, en aquest cas des de Madrid, ens fan constantment senyals de fum per convidar-nos a ser ràpids, hàbils, lúcids i enginyosos. Posats a compartir que la Cultura és motor… de tantes coses, i posats a comprovar que amb els tractes proposats la Cultura – i els  creadors, els exhibidors, els programadors… –  ho tenim cada dia més dificil. Ens estan convidant no ja a re-inventar-nos sinó a inventar-nos d’altres formes de viure i de sobreviure’ls a ells.  Potser és una via. Entrades de regal a preu de pastanaga és només un missatge. Amb l’iva al 21% trontollen tantes i tantes coses que, de cop,  ens mirem el carril de la ” trampa creativa” com un carril possible i ple de possibilitats. Però no una trampa-protesta. Una trampa que els faci desquadrar els números a ells que, en el fons només volen dues coses, recaptar més i que la cultura els  emprenyi menys. I jo crec que es tracta, òbviament de fer tot el contrari. Urgeix doncs  la creació d’un manual, clandesti naturalment, de com esquivar el model actual. Un manual creatiu, lluminós, enginyós. i eficient. Allò què dèiem, el ” motor” de la cultura. Mentrestant… pastanagues.