Avui a les 12 d’aquesta nit, la recaptació d’aportacions per la via del micromecenatge per al documental “ L’endemà” d’Isona Passola haurà pulveritzat récords. 300.000 euros són molt diners, sobretot si han estat donats de mica en mica. M’agrada. M’agrada molt. Penso en els motius i en trobo uns quants: La solidesa del projecte avalat per algú, Passola, que ja ha demostrat quines coses pot fer. No donem a cegues, i això està bé. També penso en les ganes, les tremendes ganes d’aquest país, perdó, de molts ciutadans d’aquest país de compartir coses il.lusionants que ens empenyin endavant.  És curiós, però als d’aquí em sembla que no ens sorprèn pas, que en un context de crisi justament s’assoleixi un projecte d’import tan elevat. Molt contents deuen estar els  Sala – pare i fills – amfitrions de Verkami que la seva plataforma web hagi estat el lloc escollit per Passola i els més de 7.000 petits mecenes per llançar aquest missatge al món. També m’inquieten coses. La capacitat d’aquest pais a fer-nos finalment les coses tot sols pot portar a la creença – i ara parlo només de cultura – que no cal injectar / apostar diners en sectors on els diners s’acaben injectant sols, sigui a través de les donacions, les taquilles, les ganes o l’esforç titànic de tots els components implicats. M’inquieta. I més inquiets deuen estar – i ara parlo només de política – els politics quan veuen que la societat civil no és que anem al davant sinó que hem decidit anar-hi sense parar. Sense aturador, en un context – ells sabran perquè – en què tan aturats trobem sovint  els nostres politics i les seves estructures. Que no són estructures d’estat.  I m’animo, encara més, perquè el mateix dia, avui dissabte 16 de març de 2013, que acaba el termini de la campanya de micromecenatge per l’endemà, és el mateix dia que l’Assemblea Nacional de Catalunya anuncia que la propera diada no serà via “ mani” sinó via “ cadena humana”. Un altre possibilitat  real i innvadora de fer-nos veure, fer-nos comptar, compartir i avançar. Entre el micro-macromecenatge de l’Endemà i la cadena humana del proper 11-S de cop tinc una revelació que aprofito per compartir: Ja poden anar fent càbales els amants de les càbales i els anàlistes sobre com llaurarem i obrirem el futur d’aquest pais i quines fòrmules farem servir per assolir  la independència: A la catalana, ho farem a la catalana. I aquesta fòrmula encara està per escriure. L’estem escrivint i l’estem fent.