2016-10-01-18-22-44En CESC SERRAT ha celebrat 50 anys de carrera. De pallasso, de narrador de contes, d’artista plàstic. Hi vaig ser, va ser dissabte 1 doctubre a Terrassa.Som amics amb el Cesc i això m’emplena de joia. Ell no ho sap però quan el vaig conèixer jo encara anava en calça curta i l’actuació d’En “Pep Saltimbanqui i Bocoi”, era la primera actuació que veia d’uns pallassos que no eren de la tele, no deien como estan ustedes i ho feien en català. No ho he oblidat mai. En Cesc era un dels tres. Un home que duu un pallasso al cor, un conte a punt de sortir-li per la boca i una traça exquisida a les mans per fer coses boniques amb els objectes. Els dóna vida. Els transforma. Ell, narrador de demà, ha donat volum als contes en aquest pais ple, ara, de rondallaires, i que tenen en Cesc el pioner de fer que un conte contat sigui un espectacle. Després va transformar el carrer amb jocs gegants i ha estat mestre de mestres. Però no és d’això que vull parlar sinó del que vaig sentir dissabte gaudin d’un acte sencill, bonic i autèntic per celebrar els 50 anys d’en Cesc. Vaig sentir emoció perquè en Cesc és emoció pura. Si, però no se la guarda per ell, la comparteix. Estima. Amb un to i una cantarella singulars entenc ara que aquesta manera d’en Cesc d’expressar-se és fruit del pur amor. Amor per la bellesa, per la pau, per les persones. Pel bon to. Amor per la sensibilitat, per les coses petites, els gestos mínims. En Cesc emociona perquè ho duu tot a dins i ho comparteix. En Cesc ho comparteix tot. També em vaig demanar si en Cesc gaudeix, ara mateix, del reconeixement públic i institucional que es mereix. Del públic si, però dels estaments públics… ai! no, que no hi pensava, que en Cesc treballa per als nens. En un país que malda per bastir imprescindibles estructures d’estat fariem bé de no oblidar les baules sensibles que ens han alçat, ens han enriquit, ens han emocionat i ens fan ser aquest país que sentim i pretenem millor i que té en homes-artistes-pallassos com CESC SERRAT un exponent magnific que explica i demostra, amb proves, que la cultura serveix i serveix per a molt. Encara més si és fet amb amor. Confessió: Si, dissabte em vaig emocionar entenent i compartint el significat gran d’en Cesc Serrat per a tots nosaltres per a tot el país. I em sembla que no vaig ser l´únic. Gràcies CESC SERRAT.

Va ser dissabte 1 d’octubre de 2016 a la Biblioteca Central de Terrassa. A les 6 de la tarda. Envoltat d’amics.