Consultor Artístic – Gestor cultural www.lageneralsl.com
Entrades etiquetades amb consulting
L’hora de ( demanar) les subvencions…
14 feb
Amb les convocatòries de subvencions donades a conèixer, tant des del Departament de Cultura de la Generalitat com des de l’INAEM del govern d’España s’obre el termini per demanar-les. En temps de crisi, quina cosa tan exòtica que resulta poder demanar diners a l’administració. És clar que és un concepte, aquest de les subvencions, que ha entrat en una fase progresiva de canvi i transformació. I en part està bé que així sigui. Tradicionalment ha estat el sector cultural i artístic el qui rebia diners públics cosa que, en ser de domini públic, no ha estat mai ben vista per tothom. Semblava que només els artistes rebien subvencions per fer les “seves” coses. I a canvi de res. Resulta que no. Ara sabem que quasi tots els sectors de la indústria tenen unes linies o altres d’ajut. Algunes són estructurals i d’altres de concretes. Algunes ténen raó de ser i d’altres… no tant. O no … gens. Darrera de les justificacions de les subencions sempre hi ha l’argument del suport a un sector, a una indústria. I és aquí on surt la nova reflexió: Tota la cultura és indústria? Un creador ha de ser indústria per poder ser rendible? Ha de ser rendible? Què vol dir ser rendible? Tots els sectors, tots, tenen valor afegit, això està clar. La diferència és que en el camp de l’art i la cultura, el valor afegit no és tan un valor, diguem-ne, afegit, sinó intrínsec. I com a tal se l’ha de valorar. I mesurar-ne el retorn. Que el concepte indústria no pesi més, ni massa, per davant i per damunt del concepte i el format del creador. Que ha de rendir, si. Però que no s’apliqui a la “indústria cultural” els mateixos paràmetres medidors que s’apliquen a d’altres sectors industrials. De vegades la paraula indústria cultural m’agrada. De vegades no. Ara, amb el nou govern, s’ha canviat la paraula “indústria” per “ empresa”, ICEC El nom no fa ni canvia la cosa. Animo els creadors a apofitar bé la convocatoria de subvencions. I animo les institucions a fer una bona mesura i valoració de les peticions. Una cosa sempre dificil i que ara, amb una recentment oberta “ finestreta única”, diuen, que anirà més. I serà més clar. I més ràpid. I més barat. Caldrà veure-ho.
Des de la meva vessant de gestor-consultor cultural i artístic i amb els PLANS DE SERVEI que hem obert a La General em poso a disposició dels artistes i els creadors – siguin indústria o empresa – per ajudar-los a pensar, complimentar i formalitzar bé aquest procés, perquè sigui això, un bon procés, i no només un tràmit.
A la foto, una màquina – descatalogada – per demanar subvencions. Quantes subvencions no s’havien demanat amb aquesta màquina d’escriure…? Les coses han canviat.
El famós “%” dels promotors
22 mar
Avui he aturat una venda. Això sol ja hauria de ser noticia. En temps de crisi he aturat una venda!. Si. Després d’haver fet la recomanació prèvia al client, quan he parlat amb l’artista per tancar preus m’ha dit que el seu preu era net i que nosaltres li haviem d’afegir el %. El que deia, he aturat la venda. No puc vendre un producte – perdó, un espectacle – que té 2 preus. El que dóna l’artista i el que dono jo, el promotor, el venedor, el ( ami no m’agrada el nom ) ”representant”. Un artista que dóna preus nets, sense” % inclòs “per als professionals que intentem vendre el seu espectacle, és que no vol treballar amb promotors. I té dret a fer-ho. Cap problema. Però aleshores no el podem vendre. No el podem recomanar, no el podem promocionar. En un moment de l’era mundial en què definitivament el que és global i el que és local han decidit – potser perquè no tenien més remei – anar del bracet, tothom a de prendre’n consciència i prendre decisions amb criteri. El dilema no és nou. Fa temps que artistes i promotors no acaben -no acabem – de trobar el punt comú. El famós ” % ” que tanta nosa fa resulta que fa nosa a tothom. A l’artista perquè li resta. Al client perquè li suma i al promotor perquè el posa en una tesitura d’endur-se una part que no li correspondria. El món seria millor sense promotors pel mig. Pot ser si. Aquesta és una de les raons per les que jo estic ” sortint del mig” i estic ubicant-me en un altra àrea de joc. Per oferir serveis tant als clients com als artistes sense tenir aquella sensació – professionalment desagradable i humanament incòmoda – de ser al mig. No, al mig no. Convido a artistes i clients-programadors, si teniu curiositat, per consultar on ens hem ubicat i què podem fer. No el vull un ” % ” que ningú vol. La meva feina té un valor que no és mesura en fraccions sinó en enters. Però al que anàvem, això no treu que continuo convidant els artistes a que facin números de producció i de venda al públic de les seves creacions i que quan els facin pensin que el ” famós %” no és un cost. És una despesa que els treu feina i els pot aportar més feina artística. Aixi doncs, també és una inversió. I mentrestant, quan algú em diu que en el seu preu el ” % ” no està inclòs, jo no m’ho agafo pas com a res personal però ho entenc perfectament i em sento exclòs. I busco d’altres coses. Mentrestant hauré de pensar què faig i que li dic al client. Li busco un altre espectacle? Li aplico el famós ” % ” per damunt del preu que m’ha donat l’artista? Faig la meva feina de franc? Li dono directament el nom de l’artista per tal que el contracti directament? M’assec en una cantonada i predico al desert? És aquesta una reflexió per ajudar a quantificar.
A la foto – no, no sóc jo – sinó un autèntic ” speak corner “al Hyde park de Londres. De vegades et sents una mica predicadpr enfilat dalt d’un tamburet. Però sempre pot haver-hi algú que t’escolta.
No retalleu la cultura
15 mar
És dimarts i plou, i mentre plou penso que no em faria res mullar-me. Sempre m’ha agradat, en tots els sentits. Plou sense retallades, penso, i amb el soroll persistent d’aquesta pluja insistent que espero que no faci mal, els bassals i els petits rierols de pluja em duen a pensar en la manifestació de dilluns en contra de les retallades a la cultura. És clar que no estic d’acod amb les retallades! Però reconec que no em sedueix el concepte manifestació. Els de la Cultura hauriem hagut d’inventar-nos una altra forma de protestar. Especialistes com som en dissenyar i planificar espais d’emocions, aquest de dilluns que hauria de ser no només el nostre sinó el de tothom, no em convenç amb format ” mani”. I qui el durà el megàfon? Tant se val, no és aquest el punt essencial. L’essència és que no s’hauria de retallar una de les activitats que, profundament, és – i ho ha de ser més encara – motor de recuperació i d’innovació. Apostant per la retallada, els que la fan com la fan li neguen a la cultura aquest rol imprescindible – més encara en temps de crisi sistèmica – d’eix clau per fer i refer una societat que necessita la cultura per seguir essent. La cultura no és un accessori. No és un plus. No és un complement. No és valor afegit que es pugui desafegir. És quelcom vital sense la qual la resta d’esforços per redreçar economies i sistemes de producció no tenen cap mena de sentit. Al costat de la pluja d’avui, que a mi com que m’agrada em duu a l’optimisme vital, i que avui ens regala la natura, la xarxa 2.0 em fa un altre regal: He llegit l’article de reflexió i d’explicació de dimissió del director teatral i artístic Jorge Picó. ( fins ara director artístic del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú) El llegeixo i m’alegro i m’entristeixo, alhora, de tanta raó com té i de com ha sabut explicar amb paraules entenedores i tangibles i pràctiques un seguit de conceptes culturals de ” per a què serveix la cultura” que ens pot ajudar a tots a tenir algunes coses més clares. Perdó, que acabo de dir, la majoria dels que traginem amb cultura ja ho tenim més o menys clar!. Fem que arribin aquests missatges allà on han d’arribar, aquells que posen ènfasi, de vegades, en les teories i en els pronunciaments i que a l’hora d’aplicar semblen abduits per un mar-oceà sense visibilitat ni perspectiva. Gràcies Jorge Picó, per aquesta reflexió planera i gràcies a la pluja que cau i cau i em reconcilia amb el món natural en uns dies que, certament, el món natural – i miro al Japó – ens ha fet una trastada. I als de la Cultura – jo inclòs – protesta, discurs i lucidesa per saber incidir i per no caure en gestos estèrils. Ei, si pot ser.
La foto és del mestre Buster Keaton,al seu cèlebre film “El maquinista de La General”. ( 1927) Ens calen, més que mai,locomotores en marxa
10 idees per programar bé en temps de crisi. I sense crisi, també
8 mar
Programar és un dificil equilibri de criteri, estratègia, responsabilitat i, perquè no, intuició. Aqui donem algunes ” pistes” per no perdre’s pel camí.
1-TRIAR: Valorar, comparar, escollir. Molts espectacles s’assemblen, però no son iguals. I no tots són igual de bons.
2-DIVERSIFICAR: Gèneres diferents, edats diferents, continguts diferents, formats diferents. La riquesa de la programació és el valor afegit que hi pot donar el programador.
3-QUALITAT: El públic sap apreciar i distingir un bon espectacle. Sobretot el dia que en veu un de dolent.
4-PLANIFICAR: Mirar el calendari. Un mal dia, una mala hora, un mal moment, un mal espai… pot arribar a ser pijtor que no programar.
5-COMUNICAR: El públic, si no ho sap, no hi pot anar. Comunicar és tant important com programar. I Saber Comunicar bé és, fins i tot més important. Si programes i no comuniques… No has programat.
6- COMUNICAR MÉS: Com és que en l’era de la comunicació sembla més dificil que mai comunicar? Cal imaginació i pensar que mai com ara havia estat tan barat comunicar-se amb tothom. Les xarxes socials no són només per parlar d’elles. Són per fer-les servir per explicar el que tenim entre mans.
7-NOU I VELL: No perdre de vista els nous canals de comunicació. Si, però tampoc ” oblidar” tots els altres.
8-SENSE MANDRA: On és el públic? On és la gent? Allà on són ells hem d’arribar amb el nostre missatge
9-RESPONSABILITATt: Quan el teatre és ple… glups! t’adones de la importància d’haver programat bé! Han vingut per tu.
10-…I TORNAR A COMENÇAR. Cada espectacle és com si comencessis de nou. No s’hi val a fer les coses bé només el primer dia.
Per fer totes aquestes – i més – coses, i fer-les bé, des de La General d’Espectacles us podem ajudar. Compteu amb la nostra experiència posada al dia, dia a dia, per ajudar-vos a programar, comunicar i omplir millor les vostres programacions. Ara, més que mai, cal que programadors i promotors poguem trobar complicitat a l’hora de treballar plegats, per millorar i enriquir els resultats de les nostres feines. Compteu amb els nostres serveis per a programadors per ajudar-vos a comprar bé, ajudar-vos a ubicar bé i ajudar-vos a comunicar bé. Som una eina, la vostra eina. Feu-la servir.
La foto és de l’emblemàtica cia – i nissaga familiar de circ – Ronaldo fundada l’any 1827. Si mai, anant pel món, us trobeu la seva carpa, no deixeu d’entrar-hi. No ho oblidareu.
PLANS DE SERVEIS – exprés – PER A ARTISTES
1 mar
Hem creat PLANS DE SERVEIS PER A ARTISTES. Perquè? Perquè creiem que podem fer coses per a vosaltres, ARTISTES. Els temps han canviat i amb ells, també, les formes de relació entre nosaltres – promotors/gestors/facilitadors de feina – i els artistes i creadors. Els papers han canviat i cadascú ha de trobar i definir el seu. I dur-lo a la pràctica. Per això m’explico. La nostra experiència de més de 20 anys en el sector, les nostra capacitats i el nostre criteri i punt de vista professional el posem al vostre abast i servei. Abans només 
veniem o intentàvem vendre, ara no només intentem seguir essent venedors sinó que, amb les nostres eines us volem AJUDAR A VENDRE i també col.laborar en d’altres aspectes que, junts, podreu resoldre encara millor. Per això hem ideat aquests PLANS DE SERVEIS PER A ARTISTES. Per ajudar-vos a a fer millor i més fàcil la vostra feina. Aqui us els explicitem:
CONSULTING. Per fer-nos qualsevol pregunta o consulta que necessiteu. Consulting vol dir que hi som i que ens podeu fer servir.
PLA GESTIÓ. Per si necessiteu que us fem gestions. Burocràtiques, tècniques, d’administració. Fer-vos gestió és fer-vos guanyar temps i eficiència.
PLANS DE COMUNICACIÓ. Moure’ns junts per fer arribar més lluny la vostra creació. En cada cas, plans a mida.
PLA WEB. El nostre web i els nostres canals 2.0 poden ser, també, els vostre canals.
PLA PRODUCCIÓ. Des de fer Producció executiva a ser una peça, temporal, del vostre engranatge.
En tots els nostres plans, compartim objectius i compartim risc. I tots estan pensats per funcionar amb tarifes de servei puntuals i també amb ” tarifa plana”. Només cal parlar-ne en cada cas.
Anoteu-los i sàpigueu que, en qualsevol moment, ens podeu tenir a punt per treballar amb vosaltres compartint moments puntuals o de més llarga durada. Això dependrà, en cada cas, del projecte, de la necessitat, de les perspectives i sempre, sempre, sereu vosaltres qui marcareu el volum i el temps de relació.
Noves formes de treball conjunt, perquè les vostres necessitats, artistes, també han canviat.
A la foto, per una vegada, jo mateix, Pep Garcia, al despatx. Devia estar dissenyant PLANS.
A propòsit de serveis artístics 2.0
22 feb
Aquest serà un post curt. Ho sé. La meva condició temporal de ” malalt en sabatilles d’estar per casa” m’imposa no fer excesos. També em recomana no deprimir-me veient-les passar durant tres setmanes des de casa. Tres setmanes? Sembla una eternitat!. No és veritat. El cert és que auto-aplicant-me una barreja de resignació i emprenedoria he decidit acoplar-me, a les sabatilles d’estar per casa, un 2.0. I navegar milles. I és que, a veure si en temps del 2.0 no pot acabar essent una benedicció del cel haver-te d’estar unes setmanes a casa? Doncs això, que aqui estic, aïllat, si, però tranquil – també – esmerant-me en fer i posar a punt totes aquelles coses del 2.0 que el dia a dia atrafegadissim no et deixa. No ens deixa. El perfil digital, les xarxes, les webs actualitzades, el blog al dia, els links, els portals. el SEO,els mails… Hi ha un munt de coses a fer quan sembla que no tens res a fer. I penso en tants i tants perfils digitals d’artistes que s’han de posar al dia i reivindico – ara m’estic vénent – la meva disposició professional a prestar aquest servei. No només ara que no puc sortir, sinó després. Sobretot després. Perquè realment és un dels serveis que els “operadors- facilitadors” artistics com jo podem fer per als artistes. Vetllar pel seu 2.0. Res, que ja he avisat que el post seria curt perquè un, en sabatilles, no dóna per gaire més. És mentida. Dóna per molt més. Que és el que estic fent. Ho veuen? Clar que també hi ha les coses que et perds. Aquest any no podré anar a FETEN una de les grans fires europees de teatre familiar que aquesta setmana es fa a Gijón i no sé si estaré en condicions per anar d’aqui a 15 dies al SIMBA, a Madrid, una gran trobada de professionals dell sector on hi fan un parell de seminaris que trobo interessants i, per descomptat, uns quants dies sense veure espectacles en directe. I parlant d’espectacles, que no se’m passi que només aquesta menció que faré ara ja justifica un post: Felicitats, moltes i extravagants a la cia de clowns/ comediants ” Los Excénticos” per aquest Premi Nacional de Cultura en l’àmbit de Circ que els acaben de concedir, en concret pel seu espectacle ” Rococó Bananas”. Són, és veritat, uns artistes especials. Amb una tendresa i una capacitat – excèntrica – d’humor que val la pena. Recordo perfectament com – de qualitat – i quant – de quantitat – vaig riure veient actuar aquest trio de clowns que no es rendeixen i que ténen quelcom que els fa autèntics. Molt autèntics. Felicitats.
I jo, mentre em duri la pneumònia real, seguiré aquests dies navegant per l’inesgotable món virtual del 2.0. Hores d’ara ja dec fer, fins i tot, una mica d’enveja. Oi?
La Foto és, és clar, de Los Excéntricos.
Artistes: Us podem ajudar per demanar ajuda
11 gen
Any nou convocatòries noves. Això vol dir noves portes – o finestres – que s’obren, noves oportunitats d’accedir a ajudes, plataformes o suports que ens acabin de donar el cop de mà que ens cal per acabar – o engegar – una producció. Perdó, m’he equivocat, per engegar no, perquè una producció no la pots engegar, només, si t’arriben els diners. El cert és que has de tenir decidit tirar-la endavant tant si arriben les subvencions com si no. I més que serà així a partir d’ara. Tenim preguntes per fer-vos per si en voleu saber les respostes. Hi heu pensat? Teniu a la vostra agenda el calendari de les convocatòries? Teniu pànic escènic a la redacció del projecte? Sabeu quins organismes convoquen ajuts? Sabeu com funciona la convocatòria de Cultura en Gira? Sabeu què ofereix el Conca? Sabeu si el vostre perfil o el vostre projecte encaixen amb les bases de de cada convocatòria? Teniu clar què us pot aportar l’ICIC? Sou dels que us desquadren els números a l’hora de justificar el pressupost? Sabeu quines eines us posa a l’abast Catalan Arts? Us heu fet el vostre calendari per anar a FIres i Festivals? Massa Preguntes? Només són la base de les respostes que tenim a punt per donar-vos. I és que en aquest post us volem dir, realment, una cosa molt simple i és que us podem donar un cop de mà en la gestió per sol.licitar ajudes. Nosaltres en diem ” PLANS DE SERVEI“. I us gestionem o us ajudem a gestionar allò que us pot ser més carregós. Tan simple i tan complex com això. I sigui com sigui… que les ajudes, les subvencions i el recolzament us acompanyi. I si ens necessiteu, ja sabeu on trobar-nos. A La General. o dir-me coses pel facebook
(A la Foto, els peus de Manolo Alcántara, passant el cable.)
Sense intermediaris
29 nov
Vaig a comprar i, mentre faig cua, em llegeixo un bonic rètol que marca el valor i el què de l’establiment: ” Sense intermediaris”.
Estic a punt de deixar la cua. Em sento assenyalat però recapacito i veig que no és una acusació. És un fet. Ells – del ram de l’agricultura- han decidit vendre’ns directament els productes i no caure en mans dels… intermediaris… que només encareixen el preu i no aporten res al producte final.
Segueixo sentint-me malament però com que la cua és llarga aprofito per reflexionar. Sóc un intermediari? No faig res més que augmentar el preu sense aportar valor afegit? Els meus clients se’m volen saltar? Els meus proveïdors – els artistes – se’m volen estalviar?
Tinc respostes per a algunes d’aquestes preguntes i algunes no m’agraden del tot aixi que, mentre la cua avança, aprofito per fer-me una autoanàlisi d’urgència:
No, no sóc només un intermediari. De fet em sembla que decididament no sóc un intermediari. No m’hi considero.
Sóc un mediador. Si, amb això ja milloro, però, tinc valor afegit?
Si. Sóc un mediador capaç de fer que dues parts que es busquen però que no acaben de saber que es busquen concretament, es trobin. I tinc valor afegit? I tant! Sé per l’experiència de més de 20 anys en el sector el que necessiten els clients i sé on puc trobar els artistes. I sé què fan i com. És més, puc aportar coneixements als uns per acabar treballant per als altres.
I els uns i els altres, volen prescindir de mi a la mínima de canvi?
Hauria de trucar en Darwin i potser en proposaria alguna teoria evolutiva que m’indicaria el meu lloc – efímer - dins la cadena de la vida però no més efímer, en tot cas, que el de la resta de professionals mortas. Per això continuo fent-me la pregunta mentre se’m acaba el temps perquè la cua avanaa irremisiblement cap a la caixa. Volen prescindir de mi?
Si els explico el que puc fer per ells no. I em poso a escriure frenèticament – al darrera de la llista de la compra – els meus valors i les meves aptituds:
Tinc energia.
He vist i veig molts espectacles
Tinc criteri per saber els que estan bé o els que no.
Sé coses del mercat i dels circuits i tambe dels canals de venda.
Puc donar consells ( ara en diuen consulting)
Sé a quines portes trucar.
Tinc experiències en produccions, muntatges i organització
Soc… Sóc com un aconseguidor. Un facilitador. Una ajuda externa que pot fer que una cosa sigui més fàcil
Conec el sector
Tinc idees
Estic al dia
I és una llàstima que hagi escrit la llista de la compra en un paper tan petit perquè ara mateix no m’hi cap res més.
Ja em toca. Em pesen els productes, em diuen l’import, pago i marxo. Abans de sortir faig un cop d’ull al rètol de l’establiment i li faig l’ullet i una reverència.
Arribo a casa i després d’haver endreçat la compra escric al meu blog:
Sóc un mediador que pot ser-vos útil. La meva ajuda us pot ser d’ajuda. El meu criteri el poso al vostre servei. I el meu servei, amb criteri. També al servei dels clients – programadors i organitzadors que que, de vegades, saben el que volen però no saben on trobar-lo ni si el que trobaran – a la xarxa – és el que estan buscant. Sóc un aconseguidor. De projectes, de productes, de pressupostos. De gestions. Podeu comptar amb mi sense de deixar de comptar amb vosaltres. Sóc un facilitador, perquè us puc fer més fàcils les coses. Ah i a mi també m’agrada treballar ” sense intermediaris”. Directament, amb vosaltres.
Gràcies a tots els que feien cua amb mi que m’han regalat tot aquest temps per pensar.
