No, no en tinc el criteri clar. Ara que el plenari  quasi sencer del CONCA ( només n’ha quedat sense dimitir una representant, Pilar Parcerisas), ha dimitit, no en tinc un criteri i una opinió clars. El que passa és que abans de les dimissions, tampoc. A mi, d’això del CONCA, des del primer instant me’n ha agradat la música però no la lletra. Es pot dir, parlant de cultura, si ets una persona suposadament del món de la cultura, que una cosa no l’has entès? A mi m’ha passat des del primer dia. El CONCA no l’he entès mai. Mai. Entenc que, vistes les dimensions i els pressupstos, això és una lluita de titans. De Titànics gosaria dir jo vistès com estan les coses. Però per no afegir més confusió al sac, que diuen, en un tema tan complex intentaré ser clar per tal que, com a mínm, s’entengui el que no entenc i així algú em pugui ajudar.

El CONCA? Entenc que es crea un organisme que planifiqui, vetlli i posi paràmetres culturals a mig i llarg termini que eviti, quan s’escalgui, la paràlisi cultural en temps de canvis de govern. Entenc que el CONCA és sabiduria, criteri, professionalitat, rigor, i tots aquells valors que, allunyats de postures politiques cojunturals, tenen més valor encara. I entenc que el govern, el que sigui, escoltarà el Conca. Que per això el té. I què més farà el CONCA? Repartir subvencions. Aqui, jo, ja discrepo. No per res en concret sinó per tot en general. I perquè vist el que s’ha fet fins ara no veig perquè els senyors del CONCA ho han de fer més bé que els senyors del govern – el govern que sigui – això de repartir subvencions. Diria, fins i tot, que he vist menys transparència amb el CONCA que sense. Si més en els sectors en els que jo he buscat per interpretar els criteris amb les que unes subvencions s’havien donat i d’altres no. I que consti que no parlo per mi perquè jo no n’he demanat mai de subvencions al CONCA. L’unic dia que vaig assistir a una sessió de treball i informacació sobre subvencions, convocada pel CONCA, vaig veure un equip de gent una mica agobiat i una mica col.lapsat per la magnitud de la tasca burocràtica que suposa fer de repartidora. Els vaig veure cansats i vaig pensar que, a mi, no m’interessava un CONCA ” cansat”. Aquell dia vaig demanar-me a mi mateix si un CONCA havia de fer la repartidora. M’agradaria més un CONCA viu i despert, àgil, amb criteris frescos i punts de mira i de vista acabats de sortir del forn i disposats a ajudar i donar criteris a una conselleria que, al seu torn, estigués disposada a escoltar i apllicar les receptes i preceptes – savis, se suposa – del CONCA. Però això no ha passat.  Si el CONCA és un titànic, la conselleria deu continuar essent un iceberg. I ja se sap què passa en aquests casos… que xoquen, irremisiblement, tots dos.

No entenc el CONCA. NO sé si m’està aportant grans coses.  Hi ara que n’han dimitit els seus membres espero que la Conselleria de Cultura amb el capità Mascarell al front sàpiga reconvertir els “duels” de titans i en “duets” de titans ( conselleria i Conca)  carregats d’arguments per planificar i executar plegats , que tanta falta ens fa, el sector de la Cultura. I que donar subvencions, poques d’ara endavant, deixi de ser una repartidora. Reparteixin uns o reparteixin els altres. Si pot ser.

A la foto un paio simpàtic, en un dels emblemàtics speaker’s Corners de Hayde Park. Que és com m’he sentit jo escrivint aquest post. Sincerament. Però amb aquella alegria!.