“Marabunta” de Guillem Albà & The All in Orchestra

Començo pel final, el titol que han llegit és el final,  perquè és així com acaba, ukelele en mà, l’espectacle-festa  de Guillem Albà i The all in Orchestra. Tota una declaració d’intencions vitals amb les que el clown Albà decideix posar en pràctica el que molts prediquen en la teoria: El bon rotllo, un estat vital positiu i moltes dosis d’amor. I humor. Quasi res. I el showman Albà, s’arremanga i s’hi posa. No és fàcil fer un show com aquest que, te’l mires, i dius…sembla fàcil de fer. Fàcil? Això que fan aquests paios de l’All in orchestra  – uf! I com sonen els músics…potentíssims! – i el paio aquest de nom Guillem Albà i de cos enèrgicament esquifit és molt dificil. Molt. Per això el recomano. Perquè sense inventar-se res estan inventant. Estant creant. Estan proposant un joc de clown i música per, durant una hora i mitja, ajudar a viure una mica més bé. Molt més bé. L’espectacle no té res i ho té tot. Això si, només si es prometen a si mateixos el “dificil” art de deixar-se anar. Si ho fan, el pallasso Albà els durà per camins quotidianament desconeguts, desenfadats, desempallegats de tot i de tothom. I dissabte ho va fer al temps que dedicava la nit al pallasso Monti traspassatara fa justament un any.  A l’escenari, Guillem Albà, – armat amb sencillesa, marca de la familia ( busquin i veuran d’on ve…) els convida a fer-ho. Com una teràpia. Com un show que només els pot deixar en millor estat del que han entrat. Un gènere dificil que beu de tots i que s’allunya de tots fins a fer-se proper i inèdit alhora.

Guillem Albà sap que té al darrera una impagable banda que quan toca arrassa amb tot i quan es posa a fer humor al seu servei esdevé el millor paraigua per a un showman solitari que se la juga en cada gag. I acabo pel final que és com acaba aquest pletòric i sencill showman made in Catalonia que és Guillem Albà i que recomano a programadors i activistes socioculturals del país que el tinguin en compte per farcir les programacions de petits i grans espais de gràcia – en tots els sentits – com aquest Marabunta Show. I és que al final diu l’essencial i, la veritat, em podia haver estalviat la resta si no fos que penso que Guillem Albà i els seus es mereixen que es parli d’ells i del seu art. I diu l’Albà: Res és tan important i viure no costa tant. I te’n vas a casa donant-hi voltes… Amb la Marabunta de Guillem Albà encara costa menys i es viu millor.

Gaudit al Teatre Coliseum de BCN, la nit del dissabte 17 de maig de 2014