Reus, com cada any, convertit en espai de circ amb motiu del Trapezi. M ‘hi he passejat a la recerca de petites coses i n’hi he trobat, és clar, però no ha estat un any de gran collita o potser les retallades ja han fet mal, vés a saber. Les fires i festivals ho ténen això, que sense saber com, notes a l’ambient si ets en un any especial o no.  Si cal demaneu-ho als dos directors artistics de la fira – Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus) –  que pleguen després de 15 anys d’aixecar veles i chapiteaux amb un bon ull artistic, això si, que sempre ha francesat un mica però que ens ha obert portes i més portes de bon circ i de noves maneres de fer circ de les que tant hem après els catalans. Des d’aqui els ho agraeixo i els ho aplaudeixo com cal, cosa que no sé s’estila massa.Vaig gaudir al Teatre Bartrina amb “ Capas” de la cia  Eia. Vaig fruir dins la petita carpa del Circ Teatre Modern, quelcom que apunta cap a on van o poden anar les coses del nou circ català.. Felicitats per assumir risc. Vag riure amb Barolosolo, sense mullar-me  i amb Kitschnette i les seves diminutes acrobàcies de vermut. Vaig avorrir-me al Teatre Fortuny intentant desxifrar la Crida Company i vaig demanar-me què hi feia jo allí o què hi feien ells allà. Per Reus, saltant de plaça en plaça descobrint cosetes que em fan vibrar – de risc, emoció i humor –  també em demano, sovint, qui fa els guions de moltes cies franceses, de carrer i de circ, que presenten unes dramaturgies infumables que jo sovint no entenc. Essent tècnicament tan creatius, perquè fan aigües amb el guió? Faig l’ullet als creadors d’aqui. Que prenguin nota del “com” però no del “què”. I ja ho he dit.

I Mentre a Reus això passava,  a Leoia, ( Pais Basc)  a l’Umore Azoka en un ja tradicional i acollidor festival de carrer sempre ple de cosetes interessants li donaven el premi Umore a la mànager, distribuidora i treballadora incansabe de les arts de carrer, Roser Vila23 Arts a qui, per cert, van haver d’enganyar i de valent per garantir la seva presencia llampec i innocent a Leoia. Felicitats, Roser.

Interessant va ser, tot i que amb poc quorum la trobada professional de divendres amb la presentacio de 6 projectes de circ que demanen pas- sempre és una bona noticia – algun d’ells amb molt bona pinta. En l’acte un servidor, mal m’estar el dir-ho, va fer donar unes  pinzellades del que serà properament un manual per rebre circs en vela Catalunya. Un encàrrec – sota la mirada atenta i entusiasta de la Silvia Duran –  de la Direcció General de Cooperació Cultural que vol ser un pas – uti! sobretot! – en l’aplicació progressiva  del Pla integral de Circ per a la millora del sector. Circs amb Vela, ajuntaments que voleu acollir aquests circs,  aquesta eina – manual – us vol / pot ajudar. !! Properament.

La foto és de Daniel Pérez i és la petita carpa de Devoris Causa l’últim espectacle d’ Escarlata Circus. Si trobeu la seva petita carpa, no deixeu d’entrar-hi…