Sense intermediaris

Vaig a comprar i, mentre faig cua, em llegeixo un bonic rètol que marca el valor i el què de l’establiment: ” Sense intermediaris”.

Estic a punt de deixar la cua. Em sento assenyalat però recapacito i veig que no és una acusació. És un fet.  Ells – del ram de l’agricultura-  han decidit vendre’ns directament els productes i no caure en mans dels… intermediaris… que només encareixen el preu i no aporten res al producte final.

Segueixo sentint-me malament però com que la cua és llarga aprofito per reflexionar.  Sóc un intermediari? No faig res més que augmentar el preu sense aportar valor afegit? Els meus clients se’m volen saltar? Els meus proveïdors – els artistes –  se’m volen estalviar?

Tinc respostes per a algunes d’aquestes preguntes i algunes no m’agraden del tot aixi que, mentre la cua avança, aprofito per fer-me una autoanàlisi d’urgència:

No, no sóc només un intermediari. De fet em sembla que decididament no sóc un intermediari. No m’hi considero.

Sóc un mediador.  Si, amb això ja milloro,  però, tinc valor afegit?

Si. Sóc un mediador capaç de fer que dues parts que es busquen però que no acaben de saber que es busquen concretament, es trobin. I tinc valor afegit? I tant! Sé per l’experiència de més de 20 anys  en el sector el que necessiten els clients i sé on puc trobar els artistes. I sé què fan i com. És més, puc aportar coneixements als uns per acabar treballant per als altres.

I els uns i els altres, volen prescindir de mi a la mínima de canvi?

Hauria de trucar en Darwin i potser en proposaria alguna teoria evolutiva que m’indicaria el meu lloc – efímer  – dins la cadena de la vida però no més efímer, en tot cas,  que el de la resta de  professionals mortas.  Per això continuo fent-me la pregunta mentre se’m acaba el temps perquè la cua avanaa irremisiblement cap a la caixa. Volen prescindir de mi?

Si els explico el que puc fer per ells no. I em poso a escriure frenèticament – al darrera de la llista de la compra –  els meus valors i les meves aptituds:

Tinc energia.

He vist i veig molts espectacles

Tinc criteri per saber els que estan bé o els que no.

Sé coses del mercat i dels circuits i tambe dels canals de venda.

Puc donar consells ( ara en diuen consulting)

Sé a quines portes trucar.

Tinc experiències en produccions, muntatges i organització

Soc… Sóc com un aconseguidor. Un facilitador. Una ajuda externa que pot fer que una cosa sigui més fàcil

Conec el sector

Tinc idees

Estic al dia

I és una llàstima que hagi escrit la llista de la compra en un paper tan petit perquè ara mateix no m’hi cap res més.

Ja em toca.  Em pesen els productes, em diuen l’import, pago i marxo. Abans de sortir faig un cop d’ull al rètol de l’establiment i li faig l’ullet i una reverència.

Arribo a casa i després d’haver endreçat la compra escric al meu blog:

Sóc un mediador que pot ser-vos útil. La meva ajuda us pot ser d’ajuda. El meu criteri el poso al vostre servei. I el meu servei, amb criteri. També al servei dels clients – programadors i organitzadors que  que, de vegades, saben el que volen però no saben on trobar-lo ni si el que trobaran – a la xarxa – és el que estan buscant. Sóc un aconseguidor. De projectes, de productes, de pressupostos. De gestions.  Podeu comptar amb mi sense de deixar de comptar amb vosaltres. Sóc un facilitador, perquè us puc fer més fàcils les coses. Ah i a mi també m’agrada treballar ” sense intermediaris”. Directament, amb vosaltres.

Gràcies a tots els que feien cua amb mi que m’han regalat tot aquest temps per pensar.

COMPARTEIX