Torno del teatre Kursaal de Manresa i escric, com sempre, el que em sembla. Hi he anat a veure l’espectacle-gala-performance que el Kursaal ha preparat per celebrar els primers 5 anys de vida. Comptant-m’hi a mi hauran estat prop de 1500 persones que durant 3 dies hauran vist i sentit el que el teatre els vol dir. Mentre gaudeixo de la sorpresa, un itinerant recreat i animat amb gràcia per més de 150 col.laboradors  per dins del teatre en petits grups tractats  com si de “ turistes-espectadors” es tractés,  penso en el que veig i el que significa. De les escenes trobo especialment re-eixides una paròdia a camerinos amb dos “divos” i un regidor just abans d’estrenar, una singular proposta que, binocles en mà, se’ns ofereix des d’un balcó del davant a més de 50 metres de distància i el delirant caos de dins els lavabos.No em fa res dir que penso en La Cubana. Felicitats. Però mentre veig el que em trobo per dins penso en el que representa per fora. En uns temps de sobre-saturació comunicativa en els que tan dificil resulta, de vegades, comunicar bé i amb eficiència  i saber fer partíceps els ciutadans-consumidors-clients-espectadors,  la sessió d’aniversari del Kursaal és una brillant eina de màrqueting. La millor, segurament. I quan dic màrqueting ho dic pensant en la millor de les atribucions de la paraula. El Kursaal funciona, bé, perquè el Kursaal es comunica i es ven molt bé. I això no és fácil. El secret, a part de molta traça, molta feina, moltes hores, moltes idees i moltes mànigues arremangades des de la cuina d’El Galliner és que el Kursaal no enganya. El que diu i fa ho diu i ho fa de veritat. És un màrqueting d’emocions real i en estat pur perquè el contingut és real.  Així de fàcil  i així de dificil. Res més. I aquesta és la gran explicació de com i perquè, hores d’ara, el Teatre Kursaal és el gran vaixell insignia de la marca Manresa.  I el model, aquí està, si es vol,  es pot copiar. Si. Però compte.. aleshores ja no serà real. Serà còpia. I no serà el mateix. Felicitats.

A la foto és de Salvador Redó. Els lavabos del Kursaal convertits en petites escenes caòtiques dignes de Fellini.