Sóc afortunat. Diria que ja començo a saber que voldré ser – o que podré ser – quan sigui gran. Fa mesos que estic immers en un procés de reflexió sobre la meva feina. I això que només fa 20 anys que vaig començar. I és que tot ha canviat. Tot. El nostre sector, el de les arts escèniques també. Però quan les coses canvien tant i és tan dificil trobar el nou nord, perquè tot és ple de nous nords i per tant sembla impossible anar en cap bona direcció, quan arriba el moment complex, si et queda esma, sempre pots fer-te una pregunta sencilla que et faci llum. Potser només com un llumí, si, però llum. I jo me la vaig fer.

Què hi faig jo aqui dins?

No atabalaré els lectors d’aquest bloc amb les xiragonces, voltes, frenades i dubtes que m’han emplenat des del dia que vaig fer-me seriosament la pregunta.  Recordo que quan me la feia les noves tecnologies ja ens envoltaven però encara ens sonaven a futur i poc sospitàvem que mesos després el 2.0 i tots els nous canals canviarien provisionalment i definitiva – al mateix temps -la nostra vida. Recordo que el millor que em va passar és que una pnumònia de cavall em va fer guardar llit i repòs durant més d’un mes i que va ser allà, al sofà de casa meva i devorant el primer dels llibres del fenòmen Larsson abans de que fos un fenòmen, vaig veure, preclarament, que tot s’havia acabat i que calia començar de nou.

Un dia explicaré detalls, avui vaig directe al resum de la jugada i que és en el que ara mateix estic engrescat i tinc ganes de compartir. Un resum de tres paraules: Gestió / Comunicació / Distribució.

Això és el que faig. El que puc fer.

Faig gestió. Gestions diverses, ocasionals o puntuals o de llarga durada per a artistes que les necessiten o per a clients que les busquen. I el camp de les gestions és ampli, divers i inesgotable. Podem parlar de tot

Faig Comunicació. És vital i imprescindible – i ara més que mai – planificar una bona comunicació dels productes artístics i/o culturals. En un món que s’ha tornat comunicació hem de mirar de no prendre mai, però més que mai, la comunicació ens ha d’apropar.

Faig Distribució. Continuo buscant, i trobant, aquelles coses, aquells espectacles que, per mil raons o per una de sola, crec que m’h sentiré a gust planificant-ne la distribució.  Només és qüestió de parlar i encaixar.

Això és el que faig sense parar de moure’m. També sense pressa. Més que mai em guardo espais per pensar i aixi, planificar millors gestions, idear millors formes de comunicar el que tenim entre mans i encertar bé en la distribució.

I el millor de tot és que no tot, o gairebé res, depèn de mi. Escolto propostes, faig propostes i ajudo a vendre, ajudo a comunicar o dono un cop de mà en distribuir. També m’he inventat noves formes d’acord amb els artistes. He enterrat les “exclusives” , he oblidat els ” tantpercents” i no vull ser un ” representant”. No sé si m’explico. Potser no.  Si és el cas, millor que ens trobem un dia i en parlem. I m’explico. I us escolto. I… qui sap.

Ja sabeu on trobar-me