Una troupe de magsUna reflexió en veu alta, perdó, en veu baixa. Baixa? Si, per no molestar. Per no molestar qui?  Per no destrorbar els artistes i els espectacles que estan representant en aquests moments. I és que resulta que en aquest món tant i tant 2.0 i virtual, els espectacles continuen fent-se en directe. Sempre en directe. Concerts, audicions, circ, màgia… allò que es fa és únic i efímer. Irrepetible. I fins i tot fent el mateix mai no ho és del tot. L’espai, el públic, la temperatura, l’hora les ganes… tot juga – a favor i en contra – per fer que un espectacle vagi bé. O malament. I perquè ho dic això? Doncs perquè només veient-los en directe puc saber realment què en penso i a qui els puc recomanar i on no. Els veig en directe i els puc explicar, ” vendre”, aconsellar…  contractar. I m’agrada que sigui així perquè aixi, malgrat els avenços i la tecnologia, continuo tocant de peus a terra. Continuo pendent de les emocions. I la tecnologia, si, la faig servir – i tant! – però els videos, els clips, els tracks, els youtubes, els faces… només em serveixen si tinc el directe al cap. De vegades un bon clip, un bon mail o una bona explicada  em fa córrer per anar a buscar el directe. Segurament deu ser aixó el que, realment, volia escriure. Que vaig a buscar i a veure els espectacles com el primer dia i que encara m’emociono quan noto que allò que m’estan explicant està realment bé i pot servir per a projectes futurs, per a clients de sempre o per a nous sol.licitants. M’agrada saber-me al dia i en directe. I no falla. Quan ho has vist, ho has vist. Si, deu ser això el que els volia explicar. Ara fa poc mes de 2 mesos una nit de dissabte vaig córrer a Figueres a veure uns mags. M’ho havien explicat i m’havien convidat i el meu instint em va dir que l’escapada valdria la pena. Són zootroupe, i són molt bons.Ara ja en puc parlar, ja els puc oferir, els puc contractar. Quan els veia, en directe, pensava – alhora que gaudia – és així i només així que puc fer la meva feina. I és per això que estic al servei dels clients. En directe. I, la veritat, és que em fa feliç. Si se’m permet.