El trencaclosques de programar i programar bé

Toni OrtizAra que ja s’han constituit els ” nous” Ajuntaments se’m acuden unes quantes coses:

*Córrer. Crec que no cal sortir corrents a buscar-los i trobar-los. Abans calia, és veritat. Els pocs canals de comunicació que hi havia imposava un rastreig per caçar el nom i el telèfon del nou regidor, del nou alcalde. Ara les administracions, sortosament, i algunes amb més èxits que d’altres ténen equips de tècnics que, sovint, no canvien. Abans unes eleccions suposaven el desert en els bancs de dades. Ara ja no és aixi. I jo recomano, no córrer.

*No quedar-se quiet. Els nous Ajuntaments, i mes en aquests època, necessitaran – ara ja, si – començar a tancar els programes de festes majors i encetar els de tardor. I no ens podem estar quiets. Cadascú des de la seva posició  s’ha de fer veure, notar i sentir. Ells, els nous, també busquen i si ets on has d’estar – ben posicionat – et trobaran. La recerca es per la xarxa, segur. I ja se sap que, a la Xarxa, no s’hi pot estar quiet. Ens trobaran.

*Novetats. Cal tenir novetats. O noves maneres d’explicar les coses que fem. Res es pot donar per entès o per conegut. Cal explicar-nos i cal donar un aire nou i oportú al que estem explicant. Ells, els nous, busquen coses noves. Busquen idees. Busquen allò que potser no s’ha fet. Busquen coses que aportin diferència respecte el que s’ha fet abans. És l’hora de dir que tenim novetats. I si no les tenim… primer pensar-les i tot seguit posar-les a l’aparador.

*La crisi també pot ser bona. La crisi genera confusió i per evitar-la – si més no la confusió – cal pensar. Pensar abans d’actuar. Pensar abans de programar i, per tant, pensar bé per programar millor. I si per diners, millor dir, per la manca de diners s’ha de programar menys doncs es fa – quin remei ! – però el que es programa, cal programar-ho millor.

*Oci i Cultura. Abans em referia justament a això. Separar oci de cultura. Proposo un exercici per als tècnics dec cultura i per als càrrecs municipals de separar el que és oci del que és cultura en una festa. I retallar més de l’oci que no pas de la cultura. Sense dubte.

*Un dia menys. Treure un dia de festa no és restar ni és gratuït. Ens pot aportar molts diners i sumar qualitat de vida… cultural.

*En familia. Les programacions d’espectacles familiars cal fer-les, sempre, a partir d eles 20h. O fer-les de nit. Pel mateix preu d’un mateix espectacle hi haurà una resposta de públic molt superior. Molt. I l’espectacle ” semblarà” i serà molt millor.  Qualsevol cosa que feu sota el sol i sota la calor impertèrrita del sol és llençar diners. Tal qual. Res no s’ha de fer abans del capvespre,  només les remullades, o escumes o activitats pensades, justament, per a ser fetes sota el sol. Que no són tantes. Ocupeu els vespres i les nits i veure quina quantitat d’espectadors de ” públic familiar” teniu a la vostra vila o ciutat.

Ho he dit que qui programa sota el sol, a banda de maltractar el públic i els artistes, està llençant els diners?

*Inventar? Ep. si, tot està inventat, però a tot se li pot donar un aire nou. No us deixeu endur per la inèrcia. Sobretot si sou programadors que ja fa temps que hi sou. Sobretot si sou càrrecs electes que us acabeu d’estrenar…

*Comunicar. I si programeu i no ho comuniqueu…. no esteu programant. És aixi. (I també steu llençant diners)

I si voleu més consells o aportacions o idees noves per a l’estiu… Ja sabeu, contacteu amb els vostres agents culturals o artístics de confiança.

A la foto l’artista plàstic Toni Ortiz muntant el seu ” Cub-is-art” un trencaclosques plàstic amb el que sorprèn el públic. Un trencaclosques com el de programar.

COMPARTEIX