Jocs de la cia Tombs Creatius

Resulta que no és el mateix. És clar. Són coses que s’assemblen, si, però no són la mateixa cosa, ni serveixen per al mateix. Encara que de vegades ens arribin a confondre.

Ahir em em van trucar per si volia anunciar-me en una plataforma nova de continguts culturals. Ara està de moda això de les plataformes virtuals.  Interessat com estic en la comunicació i en la difusió i en la creença absoluta que és necessari explicar-te vaig demanar que m’enviessin una mostra.  Quan l’he rebut he vist que es tractava d’una plataforma – anuncis – de productes d’oci. I d’aqui em ve re la reflexió. A mi segons què no m’interessa gens. Sóc dels que penso que tota la cultura porta implicit l’oci – amb moltes variants – però que no sempre l’oci comporta valors o continguts culturals. També ahir, dinant amb 3 emprenedors va sortir – oh casualitat ! – el mateix tema i en la tertúlia vam incorporar-hi el concepte “entreteniment”. Aqui la cosa es complica alhora que es simplifica. M’explico:

La cultura entreté, però no només això. L’oci entreté – o ho intenta – i de vegades ho aconsegueix i de vegades no. De vegades, res de res. L’entreteniment de vegades, despista. Això mateix, entreté per tal que deixis de mirar cap a d’altres llocs. L’entreteniment de vegades és buit. L’oci de vegades és superficial. I, és just dir-ho, de vegades la cultura és un pal. Quan l’entreteniment i l’oci ténen rigor, pertanyen al camp de la cultura. Dic jo. Quan no en ténen, aleshores a mi no m’interessen gens. De la mateixa forma, i aqui vaig al meu terreny, quan hi ha espectacles que no aporten res o que el que aporten és absolutament prescindible i manifestament reprobable, aleshores tampoc m’interessen. No, no sóc un elitista. Això es nota. Durant molts anys he comprovat com el públic s’empassava estoicament autèntiques pífies escèniques sense dir res ni, per educació, protestar i en canvi en el mateix instant que han tingut al davant una bona proposta, una proposta de qualitat, han aixecat el cap i amb alegria han dit: ” avui sí que està bé això”. Que per sort i pel que es veu el paladar fi el podem tenir tots, fins i tot sense saber que el tenim.

La cultura m’interessa, l’oci m’inquieta i l’entreteniment em fa dubtar. Per això demano que els espectacles siguin bons, que estiguin programats allà on cal i que no siguin utilitzats per – només – entretenir en llocs on no  caldria.  Està clar que els espectacles als centres comercials són usats com a reclam. Jo, el que demano aleshores, és que dels espectacles no se’n faci un mal ús. Un bon espectacle en un mal lloc o en un mal moment, és una patada a l’estòmac. Quan programes en clau de cultura t’hi mires, tot i que també pots equivocar-te. Quan programes en clau d’oci, només d’oci, no t’hi mires ni amb el què ni amb el com. Per això em trobo coses pretesament artístiques que són autèntiques bazofies que atempten els sentits. La cultura té sentit del ridicul. L’oci no. L’entreteniment no ho sap, encara. Jo, per si de cas, em moc amb peus de plom en el món de l’oci, procurant escollir molt i molt bé aquells productes culturals que si que poden encaixar, sense espatllar-se, en aquests hàbits tan vinculats al consum. També sóc cautelós quan em demanen, només, d’entretenir. Arrufo el nas. I trepitjo fort quan el que volen els nostres clients són propostes amb contingut, amb valors, amb acabats i amb tots aquells elements que no es veuen però que fan que quan has acabat de veure un espectacle dius: ep! això és bo.

Centrats en la cultura intentarem no sortit gaire mal parats en l’inevitable maridatge amb l’entreteniment. I, si pot ser, empaltar l’entreteniment de valors , d’emocions, de cosetes d’aquelles que les coses ben fetes ens transmeten, ens aporten, ens regalen. Ei!, si pot ser!.

La Imatge és d’un dels jocs de la cia Tombs Creatius. Entretenen, aporten valor i són, en si mateixos, autèntiques creacions artesanals i artístiques.