Colònies industrials, realitat i ficció. I… país.


Notice: Undefined index: file in /usr/home/lageneralsl/www/wp-includes/media.php on line 1723

Notice: Undefined index: file in /usr/home/lageneralsl/www/wp-includes/media.php on line 1723

Vaig ser convidat  diumenge 29 de setembre a les “ Jornades sobre les colònies Industrials de Catalunya i d’arreu” organitzades pel Museu de la Colònia Vidal. Em vaig perdre la nit  de dissabte, i em sap greu, perquè s’hi va presentar en primícia, no podia ser d’una altra manera, la telesèrie (Tv3) de la deliciosa novel.la “ Olor de Colònia” de Sílvia Alcàntara – qui es va cuidar prou de recordar que la seva novel.la és ficció…! . Com va dir diumenge el seu director Lluís M. Güell, la novel.la i la telesèrie, són dos autèntics regals per a la promoció de les colònies industrials. en el que el Berguedà hi té tant a dir i tant a ensenyar. Ho trobo encertat i oportú m’arrenco aquí  perquè, de fet, les jornades, eren una trobada per això, per trobar punts de sortida, recorreguts i finals a un patrimoni nostre, que tenim a tocar que té l’encant de les coses familiars i que ens retrata – en una època – com a país. Trobo que és un, símptoma de bona salut que el Museu de la Colònia Vidal, sempre actiu, s’engresqui a plantejar preguntes, buscar nous reptes, s’ensenyi de la millor manera possible i es posicioni clarament per existir. I és que si bé és veritat que les Colònies Industrials necessiten el pais , amb els seus recursos, empreses, sponsors, institucions… , és igualment clar que el país, per estimar-se més encara, necessita les Colònies, saber més d’elles i gaudir-les.

Les jornades de diumenge, van tenir, entre d’altres,  aportacions clarividents com les d’Eusebi Casanelles, intervencions, sempre tan carregades d’humanitat com les  de Sebastià Serrano, realistes, com les de Rosa Serra qui, en nom de la Diputació, recordava que de diners públics… pocs. Tot un avís per a navegants.

A mi, pel meu àmbit de treball, se’m acut que les Colònies Industrials tenen un nexe indestriable amb el fet cultural, contenen ingredients que les fan atractives pel turisme i tenen un cos i una forma que les fan llamineres per a una bona “ explotació” ( ep, en el bon sentit de la paraula) patrimonial.  I que és en aquest triangle d’interessos on cal forjar un relat ric en continguts i continents que, al meu parer, té un llarg recorregut.

Es va  expressar la necessitat – i la dificultat – d’un bon treball en xarxa i la voluntat de no defallir en l’intent. També en sabe reconèixer que, de Colònies, no es podran salvar totes… Aquí hi ha un debat.

Abans d’un dinar exquisidament informal a la sala dels telers l’orquestra de l’escola de Música de Puig-Reig va posar una bona melodia final a una jornada que havia tingut molt bona lletra. Hi ha feina. Hi ha camí. Hi ha continguts i retorns. Veig futur en les colònies Industrials del passat. Molt futur. Ens convé estar atents i saber “ teixir” ara el que pertoca.

Unes jornades que, penso jo, han estat un bon punt de partida, una presentació de credencials vitals i que no haurien de quedar aquí sinó que haurien de ser l’inici de més jornades de treball profundes i estratègiques, convidant altres sectors i persones d’altres àmbits amb els qui teixir i ampliar complicitats i negoci. Un cop engegats els telers… jo no ho deturaria.

COMPARTEIX