Consultor Artístic – Gestor cultural www.lageneralsl.com
“perles”
Gran… Carles Cases Ensemble.
5 abr
Dissabte vaig escoltar, al Teatre Kursaal de Manresa el concert de Carles Cases Ensemble. Un concert on el compositor i músic Carles Cases repassa, amb un ensemble de ( 15) músics de luxe, una part de la seva producció musical per a cinema. Més de 70 pel.lícules porten el seu segell sonor. Un goig. Un plaer absolut produit des del rigor, des de la qualitat i des d’una habilitat especial del compositor de saber transmetre, amb naturalitat, altes dosis d’art en estat sonor.No és habitual. Carles Cases no és habitual. De formació clàssica i carrera en evolució i re-creació constant cap a la contemporaneitat, passant per tota mena d’estils, Carles Cases no és habitual. I veure’l tocar el piano és un gust. Veure’l dirigir l’Ensemble de músics – que gaudeixen amb ell – i amb qui comparteix absoluta comunicació és un autèntic plaer pels sentits. I veure’l a escena, buscant l’ombra escènica més que no pas el focus lluent al damunt és, simptomàtic d’un missatge personal i intransferible de qui no vol no ser el que no és. I Cases és Cases. I Cases no és habitual, però si que ho és – massa sovint de vegades – que artistes amb formació, amb absolut i irrenunciable rigor i unes dosis de talent altíssim desbordant per centímetre quadrat de pell, com Carles Cases, no acabin de passar la frontera del reconeixement i, perquè no dir-ho de l’èxit. Però no vull parlar de Carles Cases perquè a ell no li agrada, gens, que parlin d’ell. A ell li agrada que, qui vulgui, l’escolti i es deixi endur pel mar de bellíssims i rigorosos matisos de la seva música que és el seu discurs. Dissabte va ser a Manresa i el proper dia 27 de maig serà a l‘Auditori de BCN. Una nova oportunitat per veure i sobretot escoltar aquesta Carles Cases Ensemble, un repàs de luxe d’una part de l’extensa creació musical de Carles Cases per al cinema. Ho recomano. I tant!.
A la foto el cartell de Carles Cases Ensemble i si el busqueu trobareu Carles Cases al facebook.
Un segle de circ amb Paulina Andreu Rivel Schumann
25 gen
Ahir vaig ser a la inauguració, a _RTS S_NT_ MÒNIC_ a BCN 
de l’exposició ” Un segle de circ”, dedicat a Paulina Andreu Rivel Schumann. Filla de Josep Andreu, ” Charlie Rivel”. Aneu-hi. Si, aneu-hi i descobrireu un tros de la història del circ i dins de la troballa, segur, us quedareu enlluernats per aquesta artista, que fou gran acròbata, equilibrista, ballarina, cantant, intèrpret musical i que dins el prestigiós circ Schumann s’inicià en l’art eqüestre fins a esdevenir la indiscutible número u de les amazones europees. Escric aquest post poques hores després d’haver-me quedat bocabadat per unes imatges dels anys 50 i 60 – presentades dins d’un exquisid racó en forma de pista màgica de circ -on Paulina Andreu Schumann llueix destressa, encant, estil i totes les virtuds que li pogueu demanar a un artista des de tots els punts de vista. I dimarts, mentre jo em mirava el glamorós passat a través de les projeccions encertadament escollides pels comissaris de l’exposició – Jordi Jané i Raffaele De Ritis – asseguda al meu costat, Paulina Andreu Schumann – als seus 90 anys – compartia vetllada amb nosaltres, amb tothom i mantenia aquella presència que només es té quan es té. I aquest és el cas. Un tros viu de la història del nostre circ. Un llegat que aquesta exposició posa de manifest i en agradable evidència i que, ara que el circ a Catalunya està en plena fase d’efervescència – també institucional – recuperació, formació, creació i en ple moviment per tots quatre cantons, ens ajuda a tenir present que tenim passat. Escapeu-vos i deixeu-vos caure sense xarxa i sense por, sense recança, sols o amb familia. Hi podeu anar fins el 8 de maig. L’espectacle, en aquest cas l’exposició… sempre és a punt de començar.
Le sort du dedans. Un espectacle-regal per al vostre ‘interior’
13 des
La carpa és petita ( 200 espectadors) i tot és pulit, molt, molt pulit. Hi entres i la sensació d’endinsar-te dins de no saps on t’envaeix sense traumes. Al contrari. Ets dins i t’hi sents bé. Tot ho indica. L’Espectacle? Poesia en moviment. Habilitats amb emoció. Discurs sense argument. Humor. Humor d’aquell tant i tant bo. Destressa. I un cavall que fascina. I dos actors? acròbates? Clowns. I un músic que hi posa el contrapunt. I la melodia.
Éssers amb molta tendresa que al capdavall no et deixen sol ni un moment. Perquè tu ets a dins amb ells. I la resta és fora. Ells són Blai Mateu,Camille Decourtye i Thibaud Soulas. La cia és Baró D’Evel. Ah! i el cavall es diu Bonito. L’encertat titol ” Le sort de dudans” ( el destí de l’interior) és un regal pels sentits, per les emocions, per les coses ben fetes. I la carpa, instal.lada fins al dia 19 de desembre a la Plaça Margarida Xirgu dins la programació del Mercat de les Flors. Jo, i és una opinió personal transformada en recomanació, no m’ho deixaria perdre. El vostre esperit ” de dins” us ho agrairà. Paraula.
