General

A propòsit de Cultura en Gira

Escric aquesta entrada sense saber pràcticament  res del grups que han”entrat”o no en el programa “Cultura en Gira”  dels propers mesos que promou la Generalitat. Ho faig expressament perquè no vull parlar de casos concrets sinó del cas en general. Quan es produeix la tria, que comporta unes avantatjoses condicions econòmiques de contractació per als grups escollits, es fa bé? Es tria bé? El procés és clar? Els paràmetres són universals? Francament, i ho dic sense ànim d’anar contra ningú en concret, diria que no. La virtud d’una proposta com ” Cultura en Gira” és que serveix de Plataforma per a triar i programar. Moltes propostes que arriben amb l’afany de ser escollides. El defecte és que el procés que crida i selecciona no és clar. És net però no és clar. Cultura en Gira apel.la a la tria que els municipis, uns quants, fan sobre intencions de contractació. Després surt el top ten. Els que hi són, bingo! han tingut sort i tindran una oportunitat de fer bolos amparats pel suport econòmic. Els que no hi són senten, d’entrada, una sensació d’haver estat exclosos de no sé sap on. Però si que se sap. Qui contractarà un grup al 100% del cost poden contractar d’altres propostes pagant-ne només el 60%.

El defecte de Cultura en Gira, penso, és que s’ha pensat prou bé la primera part del procés i no s’ha donat prou voltes a la segona part, la tria i el top ten final. Per a mi, per al meu gust professional, convindria quedar-nos en les virtuds del programa i allunyar-nos del que el fa dolent. Una crida, una selecció rigurosa per tenir només companyies solvents i de professionalitat contrastada – aqui si que demanaria un rigorisissim criteri – i després, presentar tot el catàleg deixant que els compradors/ programadors, els Ajuntaments, puguin triar sabent que tot allò presentat és subvencionable.

I si de cas, si es vol reforçar algun gènere, es podria crear propostes especials que vagin encaminats a potenciar coses que, per si soles, no es programen. Però com un”pack especial” dins el programa.

No, no crec que ” Cultura en Gira” hagi d’acabar amb una tria que ni s’enten ni s’explica. No, I em sap greu que un bon programa que ha de generar i estimular creadors i cies, se sàpiga amb certesa que generarà decepcions cada vegada que es presenta.

I, si no, que em diguin, a mi i a tothom, com es fa la llista. No em val dir que és el que trien els Ajuntaments perquè la majoria fan la seva tria amb la llista final triada.  Cultura en Gira? Si gràcies, però amb retocs. No em convenç del tot quan l’administració s’acaba reservant el dret d’admissió. Ja sé que no és aixi. Però ho sembla.

Avui, dijous, s’han començat a saber els que han ” entrat” i els que s’han quedat sense entrar.  Hi haurà decepcions. Caldria  acompanyar-les amb explicacions i amb criteri. Si no, no Gira. S’encalla.

Gestió, Comunicació, Distribució

Sóc afortunat. Diria que ja començo a saber que voldré ser – o que podré ser – quan sigui gran. Fa mesos que estic immers en un procés de reflexió sobre la meva feina. I això que només fa 20 anys que vaig començar. I és que tot ha canviat. Tot. El nostre sector, el de les arts escèniques també. Però quan les coses canvien tant i és tan dificil trobar el nou nord, perquè tot és ple de nous nords i per tant sembla impossible anar en cap bona direcció, quan arriba el moment complex, si et queda esma, sempre pots fer-te una pregunta sencilla que et faci llum. Potser només com un llumí, si, però llum. I jo me la vaig fer.

Què hi faig jo aqui dins?

No atabalaré els lectors d’aquest bloc amb les xiragonces, voltes, frenades i dubtes que m’han emplenat des del dia que vaig fer-me seriosament la pregunta.  Recordo que quan me la feia les noves tecnologies ja ens envoltaven però encara ens sonaven a futur i poc sospitàvem que mesos després el 2.0 i tots els nous canals canviarien provisionalment i definitiva – al mateix temps -la nostra vida. Recordo que el millor que em va passar és que una pnumònia de cavall em va fer guardar llit i repòs durant més d’un mes i que va ser allà, al sofà de casa meva i devorant el primer dels llibres del fenòmen Larsson abans de que fos un fenòmen, vaig veure, preclarament, que tot s’havia acabat i que calia començar de nou.

Un dia explicaré detalls, avui vaig directe al resum de la jugada i que és en el que ara mateix estic engrescat i tinc ganes de compartir. Un resum de tres paraules: Gestió / Comunicació / Distribució.

Això és el que faig. El que puc fer.

Faig gestió. Gestions diverses, ocasionals o puntuals o de llarga durada per a artistes que les necessiten o per a clients que les busquen. I el camp de les gestions és ampli, divers i inesgotable. Podem parlar de tot

Faig Comunicació. És vital i imprescindible – i ara més que mai – planificar una bona comunicació dels productes artístics i/o culturals. En un món que s’ha tornat comunicació hem de mirar de no prendre mai, però més que mai, la comunicació ens ha d’apropar.

Faig Distribució. Continuo buscant, i trobant, aquelles coses, aquells espectacles que, per mil raons o per una de sola, crec que m’h sentiré a gust planificant-ne la distribució.  Només és qüestió de parlar i encaixar.

Això és el que faig sense parar de moure’m. També sense pressa. Més que mai em guardo espais per pensar i aixi, planificar millors gestions, idear millors formes de comunicar el que tenim entre mans i encertar bé en la distribució.

I el millor de tot és que no tot, o gairebé res, depèn de mi. Escolto propostes, faig propostes i ajudo a vendre, ajudo a comunicar o dono un cop de mà en distribuir. També m’he inventat noves formes d’acord amb els artistes. He enterrat les “exclusives” , he oblidat els ” tantpercents” i no vull ser un ” representant”. No sé si m’explico. Potser no.  Si és el cas, millor que ens trobem un dia i en parlem. I m’explico. I us escolto. I… qui sap.

Ja sabeu on trobar-me

Consulting d’oferta, a Tàrrega

lageneral_tarrega20102Aquest any hem estat a Tàrrega. També hi hem tingut un stand però aquest any no hem anat a vendre. Bàsicament hem anat a regalar ” vals de consulting per a artistes”. Regalar? Si, regalar. Perquè només pots regalar les coses que tenen algun valor. I per a nosaltres, per a mi, el consulting que puc donar – o vendre – té molt de valor. I aix+o és el que hem anat a explicar a Tàrrega. Hem fet un ” val de consulting” perquè de vegades les coses que ja coneixem ens poden ajudar a entendre les noves. Per això he fet uns ” vals”, com al súper, si com al súper, perquè no tothom pugui entendre – i de fet aixi ha passat – que el ” val” té ” valor”. Si. Un val és bescanviable per alguna cosa, sempre, si no no és un val. A Tàrrega hem repartit vals als artistes, cies i creadors i se’ls han posat a la butxaca amb delicadesa. A tots moltes gràcies per la delicadesa. Alguns els faran servir, d’altres no. Però el val el tenen i el dia que tinguin un dubte, una pregunta, una consulta, un mal de cap, un…. tindran un val i aqui estarem per respondre. Ah!, i els vals que hem repartit – gratuitament, d’oferta, – a Tàrrega no caduquen fins l’agost de l’any vinent. Consulting, fem consulting artístic i bé ho haviem d’explicar. No?

Els temps han canviat. Nosaltres també

Els temps han canviat. Nosaltres també. Abans veniem espectacles, ara ajudem a vendre. Oferim criteri als programadors quan han de triar i donem eines als artistes per treballar millor.

Quines?

Tenim plans de serveis de Consulting, Gestió, Comunicació i Distribució perquè pensem que podem fer coses per als artistes. Coses que necessiten.

La qüestió és saber-nos explicar bé per tal que els artistes, les companyies, els creadors, sàpiguen que poden adreçar-se a nosaltres amb una mirada nova, amb objectius nous. Fins ara hem estat només – i no era poc – un punt de referència per a la venda. Per a la venda puntual o am la intenció d’establir pactes d’exclusivitat.  Pensem que és l’hora de treballar diferent. Som i volem ser una eina. Tenim recursos, capacitat i coneixement per fer coses per als artistes allunyant.nos de conceptes – antics – com el “tant per cent” o la ” comissió”. Som gestors i podem gestionar encàrrecs que ens feu. Podeu trucar a una porta, la nostra, on us podem oferir serveis i resoldre dubtes. Som un punt de servei per fer-vos totes aquelles coses – legals, burocràtiques, institucionals.. – que necessiteu. No som agents, som gestors. No som representants, som assessors que podem fer gestions i cumplir encàrrecs segons les vostres necessitats.

Estem començant una linea nova de treball i ara ens cal explicar-la i explicar-la bé. Són molts anys d’inèrcia en les relacions artista-representant i nosaltres ara diem, ep! ja no nom allò. Som un altra cosa. Fem un altre cosa. Hem canviat. Us convidem a comprovar-les, a tastar-les, a fer-les servir. Tenim eines, com deia, i les posem a l’abast de l’artista, del creador.

Un concepte nou. Una nova forma de treballar. Un nou paper. Noves possibilitats de treballar junts en un marc sense fronteres. Us animem a descobrir-lo.

PepG

Benvinguts al bloc…

Pep Garcia. Des 1989 que faig aquesta feina. Quina? Buscar – i  trobar – petites i grans coses que portin emocions. Que facin emocionar. Que siguin emocionants. M’interessen els espectacles que tenen ànima i que són capaços d’arribar d’ànima a ànima. O sigui, a l’ànima de l’espectador. De vegades amb humor, de vegades amb tendresa, o amb destressa!, o amb sorpresa, o amb filigranes imposibles. O amb sobrietat. Però sempre amb qualitat. M’interessen els espectacles que, després d’haver-los vist, sortiria corrents a explicar-los, a recomanar-los i,és clar, també a vendre’ls.  Ofereixo i venc els espectacles per als meus clients. Que són compradors. Que són programadors. Que són gent que, potser com jo, busquen espectacles que puguin emocionar perquè ténen ànima. I en resum, aquesta és la meva feina. Aixi de sencill i aixi de complicat. Des de 1989.