Catalunya, l’endemà, el micromecenatge, la cadena humana i la fórmula catalana
Avui a les 12 d’aquesta nit, la recaptació d’aportacions per la via del micromecenatge per al documental “ L’endemà” d’Isona Passola haurà pulveritzat récords. 300.000 euros són molt diners, sobretot si han estat donats de mica en mica. M’agrada. M’agrada molt. Penso en els motius i en trobo uns quants: La solidesa del projecte avalat per algú, Passola, que ja ha demostrat quines coses pot fer. No donem a cegues, i això està bé. També penso en les ganes, les tremendes ganes d’aquest país, perdó, de molts ciutadans d’aquest país de compartir coses il.lusionants que ens empenyin endavant. És curiós, però als d’aquí em sembla que no ens sorprèn pas, que en un context de crisi justament s’assoleixi un projecte d’import tan elevat. Molt contents deuen estar els Sala – pare i fills – amfitrions de Verkami que la seva plataforma web hagi estat el lloc escollit per Passola i els més de 7.000 petits mecenes per llançar aquest missatge al món. També m’inquieten coses. La capacitat d’aquest pais a fer-nos finalment les coses tot sols pot portar a la creença – i ara parlo només de cultura – que no cal injectar / apostar diners en sectors on els diners s’acaben injectant sols, sigui a través de les donacions, les taquilles, les ganes o l’esforç titànic de tots els components implicats. M’inquieta. I més inquiets deuen estar – i ara parlo només de política – els politics quan veuen que la societat civil no és que anem al davant sinó que hem decidit anar-hi sense parar. Sense aturador, en un context – ells sabran perquè – en què tan aturats trobem sovint els nostres politics i les seves estructures. Que no són estructures d’estat. I m’animo, encara més, perquè el mateix dia, avui dissabte 16 de març de 2013, que acaba el termini de la campanya de micromecenatge per l’endemà, és el mateix dia que l’Assemblea Nacional de Catalunya anuncia que la propera diada no serà via “ mani” sinó via “ cadena humana”. Un altre possibilitat real i innvadora de fer-nos veure, fer-nos comptar, compartir i avançar. Entre el micro-macromecenatge de l’Endemà i la cadena humana del proper 11-S de cop tinc una revelació que aprofito per compartir: Ja poden anar fent càbales els amants de les càbales i els anàlistes sobre com llaurarem i obrirem el futur d’aquest pais i quines fòrmules farem servir per assolir la independència: A la catalana, ho farem a la catalana. I aquesta fòrmula encara està per escriure. L’estem escrivint i l’estem fent.
Encara no hi ha trackbacks.
fa 2 anys - No hi ha comentaris
Se’m acut que la performance ha estat un èxit rotund. Sense ni tan sols treure el cotxe –farcit de simbols feixistes i franquistes – del garatge, ha quedat clar que l’ombra sinistra és allargada.
fa 2 anys - No hi ha comentaris
a l’Auditori de BCN s’hi ha fet la gala de la nit de Circ , per mi, potser la millor gala que s’ha fet si entenem per gala una “ perfomance” atractiva, àgil i de qualitat on, per damunt de tot s’han de donar premis, embolicant-ho tot de la millor manera possible.
fa 4 anys - No hi ha comentaris
Cal internacionalitzar-se per obrir mercats, si, però també cal pensar en el mercat de casa, en el territori. I què se li ha de donar al territori? Doncs només qualitat al millor preu possible
fa 5 anys - No hi ha comentaris
Entrades de regal a preu de pastanaga és només un missatge. Amb l’iva al 21% trontollen tantes i tantes coses que, de cop, ens mirem el carril de la ” trampa creativa” com un carril possible i ple de possibilitats
fa 5 anys - No hi ha comentaris
Julieta, t’he agafat ” prestada” la foto del teu perfil al facebook. És el que tenen les xarxes que, te’n vas, i a par de recordar-te podem trobar petjades teves per tot arreu, que tan bé i tan malament ens van a l’hora. Les teves emprentes, però, no han estat virtuals sinó reals. I a LLeida i molt més enllà, prou que ho saben.
fa 6 anys - No hi ha comentaris
Reunió a l’Ajuntament. Hi som tots. I tots per parlar de circ. I quan dic tots vull dir: Cultura, Àrea de Territori i Medi ambient, Policia Local, Protecció Civil i l’àrea de Gestió i Serveis a les Persones. Tots. No hi falta ningú. I nosaltres, en aquest cas el Circ Raluy i jo. Ho ressenyo perquè la reunió és per parlar de circ i perquè en aquest país no es solen prodigar massa reunions de tots els àmbits municipals per parlar de circ.
fa 6 anys - No hi ha comentaris
Tota la cultura és indústria? Un creador ha de ser indústria per poder ser rendible? Ha de ser rendible? Què vol dir ser rendible? Tots els sectors, tots, tenen valor afegit, això està clar. La diferència és que en el camp de l’art i la cultura, el valor afegit no és tan un valor, diguem-ne, afegit, sinó intrínsec.
fa 6 anys - No hi ha comentaris
El final m’ha agradat. La gala dels Premis Gaudí de cinema, no. Els continguts tampoc i el format encara menys. Però això ja fa temps que em passa. Perquè el sector de les arts acostuma a no encertar-la a l’hora de fer les respectives gales de premi. És curiós que el sector que hauria d’estar…
fa 6 anys - No hi ha comentaris
No sé si la Cultura, amb els seus continguts, han d’anar sempre a concurs públic? El passat estiu llegia com un Ajuntament havia posat la Festa Major a concurs públic. S’hi havien presentat diverses empreses i, deia l’Ajuntament, en la tria de la guanyadora, les arques muncipals s’havien estalviat uns quants milers d’euros. Ràpidament vaig pensar diverses coses que ara escric:
fa 6 anys - No hi ha comentaris
No, no en tinc el criteri clar. Ara que el plenari quasi sencer del CONCA ( només n’ha quedat sense dimitir una representant, Pilar Parcerisas), ha dimitit, no en tinc un criteri i una opinió clars. El que passa és que abans de les dimissions, tampoc. A mi, d’això del CONCA, des del primer instant…