A propòsit de serveis artístics 2.0

Aquest serà un post curt. Ho sé.  La meva condició temporal de ” malalt en sabatilles d’estar per casa” m’imposa no fer excesos.  També em recomana no deprimir-me veient-les  passar durant tres setmanes des de casa. Tres setmanes? Sembla una eternitat!. No és veritat. El cert és que auto-aplicant-me una barreja de resignació i emprenedoria he decidit acoplar-me, a les sabatilles d’estar per casa, un 2.0. I navegar milles.  I és que, a veure si en temps del 2.0 no pot acabar essent una benedicció del cel haver-te d’estar unes setmanes a casa? Doncs això, que aqui estic, aïllat, si, però tranquil – també – esmerant-me en fer i posar a punt totes aquelles coses del 2.0 que el dia a dia atrafegadissim no et deixa. No ens deixa.  El perfil digital, les xarxes, les webs actualitzades, el blog al dia, els links,  els portals. el SEO,els mails… Hi ha un munt de coses a fer quan sembla que no tens res a fer.  I penso en tants i tants perfils digitals d’artistes que s’han de posar al dia i reivindico – ara m’estic vénent – la meva disposició professional a prestar aquest servei. No  només ara que no puc sortir, sinó després.  Sobretot després. Perquè realment és un dels serveis que els “operadors- facilitadors” artistics com jo  podem fer per als artistes. Vetllar pel seu 2.0. Res, que ja he avisat que el post seria curt perquè un, en sabatilles,  no dóna per gaire més. És mentida. Dóna per molt més. Que és el que estic fent.  Ho veuen? Clar que també hi ha les coses que et perds. Aquest any no  podré anar a FETEN una de les grans fires europees de teatre familiar que aquesta setmana es fa a Gijón i no sé si estaré en condicions per anar d’aqui a 15 dies al SIMBA, a Madrid,  una gran trobada de professionals  dell sector on hi fan un parell de seminaris que trobo interessants i, per descomptat, uns quants dies sense veure espectacles en directe. I parlant d’espectacles, que no se’m passi que només aquesta menció que faré ara ja justifica un post: Felicitats, moltes i extravagants a la cia de  clowns/ comediants ” Los Excénticos” per aquest Premi Nacional de Cultura en l’àmbit de Circ que els acaben de concedir, en concret pel seu espectacle ” Rococó Bananas”.  Són, és veritat, uns artistes especials. Amb una tendresa i una capacitat – excèntrica – d’humor que val la pena.  Recordo perfectament com  – de qualitat – i quant – de quantitat – vaig riure veient actuar aquest trio de clowns que no es rendeixen i que ténen quelcom que els fa autèntics. Molt autèntics. Felicitats.

I jo, mentre em duri la pneumònia real,  seguiré aquests dies navegant per l’inesgotable món virtual  del 2.0. Hores d’ara ja dec fer, fins i tot, una mica d’enveja.  Oi?

La Foto és, és clar, de Los Excéntricos.

COMPARTEIX