Els 40 anys de la cia L’Estaquirot Teatre es mereixen  un comentari. I més.  De la festa que van fer divendres, per celebrar-ho,  a l’esplèndida Masia Can Cabanyes de Vilanova Geltrú només dir-vos que ja són un “ clàssic” les celebracions a que l’Estaquirot ens té acostumats en aquest espai – sempre un plaer ser-hi – i que si en voleu més detalls de la d’enguany, la dels 40, us deixo aquest enllaç a la revista putxinel.li on Toni Rumbau en fa una petita crònica social – amb molt de glamour titellaire –   digne de fer-hi un cop d’ull.

Jo vaig als 40 anys de feina i perquè, crec, val la pena parlar-ne.

Perquè 40 anys són molts La dilatada trajectòria de l’Estaquirot és tot un exemple que, a més, els agafa en plena activitat des de tots els punts de vista. O sigui, 40 i més.

Per la seva capacitat creativa. El catàleg d’espectacles creats per l’Estaquirot en tots aquests anys és amplíssim, aborda múltiples registres i formats artístics diferents i manté una sola premisa inalterada: L’acurada qualitat de tota la seva producció.

Per la seva evolució en aquests 40 anys: La itinerància de carrer de finals dels anys 70 en un país per construir. Les gires del seu primer Teatret Ambulant ( tot un paradigma dels anys 80). La confecció, producció rera producció d’un catàleg d’espectacles imprescindibles en el panorama català. L’estabilitat de les seves gires i circuits amb incursions internacionals. La construcció d’un teatret estable, propi, al seu taller i centre de producció i exposicions i les seves incursions televisives. Tot això amb un segell propi d’alta qualitat reconegut en tots els detalls i gran personalitat

Per la seva estructura “empresarial”, model per a molts, paradigma per a quasi tots i que representa l’exemple de com guanyar estabilitat dins un mercat i un sector, el cultural i artístic, que no sempre ajuda a anar en aquesta direcció. Ells, ho han assolit.

Per la seva infatigable forma de treballar, barreja de talent, ànima, personalitat, empenta, incombustibilitat, entusiasme i visió artística i empresarial del que cal fer per, no només fer feina sinó seguir aportant valor afegit en les seves creacions.

Per l’aportació integral de l’Estaquirot al llegat comú de les arts escèniques d’aquest país

I acabaré amb un brindis-crida i una reflexió en veu alta:

BRINDIS: Convertiré el que aquí hauria de ser un brindis en una “ invitació” amb permís de l’Estaquirot a que totes les cies i artistes novells i contemporanis s’apropin i coneguin l’Estaquirot. Val la pena conèixer-lo i estudiar-los. Hi ha molt a aprendre, sincerament. I no en tinc cap dubte, la Núria, el Berto i l’Olga rebran amb les portes obertes a qualsevol que s’hi apropi. És el seu tarannà.

REFLEXIÓ ( segurament compartida) : Si no es tractés “ només” d’una companyia d’espectacles familiars, els seus “ 40 anys” tindrien, sens dubte, un altre ressò mediàtic.

Però a això, ja hi estem acostumats. Ells, també.

Felicitats.